Setién canvia el dibuix posant 4 homes al mig del camp amb Riqui Puig de mitja punta amb Arturo Vidal i Rakitic al costat del recuperat Busquets. Griezmann se’n queda fora i la cosa es posa bé després del primer gol, en el minut 12, de Diego Costa en pròpia porta. En una jugada immediatament anterior Costa havia refusat bé la pilota fent de defensa, però en el corner, tret per Messi, el seu refús va a gol.
Molt de seguida, en el 14, cau el primer penal, d’Arturo Vidal sobre Carrasco, producte d’un desajust defensiu i que Vidal no és un defensor d’ofici. Diego Costa xuta i Ter Stegen atura la pilota amb solvència però, oh sorpresa!, el VAR diu que s’ha de tornar a tirar perquè Ter Stegen no tenia almenys un peu sobre la línia. Les imatges demostren que és cert… però és justíssim! El penal es repeteix, l’Atlético en canvia el xutador i Saúl marca.
Per uns minuts, torna el partit clàssic amb l’Atlético: ritme alt, rapidesa amunt i avall i moltes cames. Es veu que hi ha motivació i nervis, i Messi xuta diverses vegades, una d’elles al pal.
La pausa d’hidratació, realment necessària per la xafogor de la nit barcelonina, talla l’esverament i afavoreix els matalassers, ja que, a la represa, el joc baixa molt en revolucions. Per cert, les càmeres segueixen Sarabia que es dedica a animar els jugadors. No es desfà l’empat malgrat, en el minut 41, una falta llançada per Messi toca un jugador de la tanca i s’enverina, però Oblak rectifica i la treu.
D’una manera semblant, i més aviat en el temps, en el minut 2, el Barça torna a manar en el marcador. És un altre penal, ara de Felipe a Semedo, que Messi converteix amb un cop de maluc que rendeix Oblak i xutant suau per l’altra cantó. És el gol 700 de l’argentí com a professional. Sota el marcador, l’Atlético, sense presses, va guanyant terreny i Diego Costa l’ha tinguda, en el 55, rematant prop del pal.
I, aleshores, en el minut 60, arriba un tercer penal, el segon per a l’Atlético. És penal però totalment accidental: xoquen Semedo i Carrasco, en carrera, sense cap intenció del defensor. De nou Saúl xuta i Ter Stegen gairebé evita el gol: atura la pilota que, per la força que portava rodola cap a dins.
Cal tornar a remar: Roberto per Rakitic i de mica en mica passem als minuts de l’atac continu, amb millors sensacions que en altres partits on ens hem trobat igual. L’Atlético, però, mostra ambició traient dos davanters de refresc, dos grans moms, Joao Felix i Morata, per provocar contres i de fet alguna en té. Arriba la segona pausa d’hidratació i el que no arriben són els canvis que, pel joc, pels partits que es van acumulant i per la necessitat de sacsejar el matx haurien d’haver-se fet. No és fins al 84 que surt Ansu Fati, i de debò que s’hi nota, i és en el 90 que surt Griezmann. Sembla un menysteniment cap a una figura com ell, però toca tres pilotes i s’equivoca en dues.
Ha estat un bon espectacle i no ha estat un mal partit de Barça, però el penal que s’ha repetit i els dos penals força poca-soltes, especialment el de Semedo, ho han posat tan difícil que no ha pogut ser. A veure ara què passa.