Un dia qualsevol de juliol. Trucada a la Central, l’organisme que aplega el control de les reserves dins del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, una zona carregada de refugis i que abraça una de les travesses més desitjades pels amants de la muntanya: els Carros de Foc. Volem organitzar la ruta, que indestriablement passa pels allotjaments d’alta muntanya, per completar-la durant les vacances d’agost. Concretament, la segona setmana del mes més calorós de l’estiu. Però hi ha un problema. Anem tardíssim i no podem adaptar el circuit a les nostres necessitats. “El dia 21 no hi ha lloc al Colomina. Tampoc en teniu al Josep Maria Blanc pel dia 22”. La majoria de refugis estan plens i no ens hi podrem allotjar en els dies desitjats. Per tant, haurà de ser el contrari, ens adaptarem nosaltres a les condicions del parc natural i a la disponibilitat dels paradors.
La muntanya catalana ja forma part de manera intensa del turisme al nostre país. Si fins fa una dècada allò que més s’omplia eren les platges de la Costa Brava i la ciutat de Barcelona -actualment convertida en un dels emplaçaments més insegurs d’Europa-, en els darrers anys els Pirineus de Catalunya s’han posicionat com un dels paratges més cotitzats per practicar allò que tan busquen els viatgers: una desconnexió profunda. El desig de deixar enrere les aglomeracions i el dia a dia carregat de gent i estrés duu bona part del turisme estiuenc -també estranger- a escollir l’alta muntanya com a destí.
Un dels paradors més anhelats és precisament el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, emplaçat a les comarques de l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà i la Vall d’Aran. Amb 80 estanys i més de 100 cims, l’únic parc nacional de Catalunya és un paradís per als amants del senderisme. Sobretot, perquè la zona acull els Carros de Foc, la travessa circular més cobejada dels Pirineus. 55 quilòmetres que connecten nou refugis d’alta muntanya, més de 9.000 metres de desnivell acumulat, caminades eternes, altura, zones tècniques i un paisatge inversemblant al davant. Però és tant especial que des de fa deu anys col·lapsa els refugis de la zona.
“La veritat és que ho hem notat”, explica l’Òscar, un dels responsables del refugi Colomina, situat a pocs metres de l’Estany de Colomina i a una petita passejada de l’Estany Tort, el més voluminós de la zona. “Des de fa deu anys cap aquí les reserves han anat augmentant”, manifesten satisfets des del refugi Josep Maria Blanc, establert en un dels paratges més emblemàtics del Parc, en ple Estany Tort de Peguera. També ho celebra Josep Casanovas, responsable de refugis de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC). “El producte Carros de Foc és conegut a nivell internacional i això fa que els refugis vagin plens tot l’estiu. Ja duem una dècada amb aquesta tònica”, un fet que significa un bon augment d’ingressos per a una zona ben apartada dels focus d’atenció mediàtics.
“Aquest juliol s’ha notat un increment en l’afluència de persones al refugi”, admet l’Òscar sense poder concretar com estarà a l’agost, ja que les reserves ara es gestionen des de la Central. “És més fàcil per a l’excursionista, perquè abans s’havia de trucar refugi per refugi”. I què passava? Que te’n podia fallar un i que tota la ruta se n’anés en orris. Havies de tornar a començar i modificar el trajecte perquè les disponibilitats de cada refugi quadressin amb les dates previstes per atacar la travessa. Ara això ja no passa, “s’han donat més facilitats i això fa que la gent s’hi sumi”. Els Carros de Foc tornaran a ser aquest estiu un dels grans reptes dels excursionistes de tot el món. Senderistes del país, però també viatjants procedents dels Estats Units, d’Austràlia i, en bona part, d’Israel, tornaran a trepitjar terres catalanes per passar les vacances envoltats de natura. L’emplaçament, d’altíssim prestigi internacional, seguirà essent una de les aspiracions de qui prefereix sumar esforços físics a una època de relaxament mental.
