Laia Sanz exemplifica una mica més la paradoxal situació del proper Dakar 2020 que es correrà a l’Aràbia Saudita. La catalana és mostra de l’empoderament femení competint en igualtat de condicions amb els homes i, a més, sempre ha acabat la cursa. Ara ho farà en un regne autoritari, regit per la llei islàmica, que encapçala els rànquings de vulneració de drets humans i, en concret, els de les dones.
Com tots els membres de la caravana (pilots, assistències, premsa, organització…) ha hagut de signar un compromís “de bones pràctiques”, que li ha exigit l’organització del ral·li, l’empresa francesa ASO (Amaury Sport Organisation), a proposta del país saudita.
Com diria Leporello, el criat del Don Giovanni de Mozart: “Madamina, il catalogo è questo”:
Res d’alcohol, res de drogues
Res de derivats del porc
Res de material amb contingut eròtic o sexual (DVD, revistes, llibres …)
En l’apartat de vestimenta, cal que sigui de manera compatible “amb les lleis locals de decència” i això ja és més difícil de concretar. Sembla, però, que ni samarretes curtes (de tirants, ajustades…) res de missatges provocadors a la roba, i res d’exhibir tatuatges més o menys explícits, i es “recomana” també moderar les mostres d’afecte i celebració.
Per no fer cas d’algunes d’aquestes prohibicions, hi ha risc d’arrest, de procés judicial i de condemnes, inclosa la pena de mort.
Per treure una mica de ferro d’aquestes ignominioses circumstàncies, Laia Sanz diu que “Si d’alguna manera podem ajudar a obrir la mentalitat del país, la nostra participació en el ral·li serà positiva”. Ara bé, no nega que li serà molt incòmode anar amb pantalons llargs i que trobarà molt a faltar el fuet!