Les renúncies a oferir jugadors catalans per part del Valladolid, el Rayo Vallecano i l’Osca semblava que seria el principal incendi polític que tindria lloc durant la prèvia del partit de Catalunya a Montilivi. Però l’amenaça de Rafael Dudamel, el seleccionador de Veneçuela, de deixar el càrrec a causa de la utilització política de la Vinotinto per part d’un enviat de Juan Guaidó a Espanya va oferir una seriosa competència. Dudamel ho va anunciar en l’última pregunta de la roda de premsa posterior al triomf del seu combinat davant l’Argentina de Leo Messi al Wanda Metropolitano.
Precisament, aquesta prestigiosa victòria va incrementar l’entitat de la selecció rival des de la perspectiva de l’aficionat català, el qual l’última informació futbolística que tenia de Veneçuela fins divendres era que havia finalitzat en última plaça la fase de classificació de la CONMEBOL pel Mundial 2018. Potser el repte de vèncer a una selecció que no havia estat capaç de ser derrotada per l’albiceleste ha engrescat el públic a gairebé omplir Montilivi, on aquesta nit hi ha hagut 12.671 espectadors, força més estelades que senyeres, el triomf de Catalunya per 2 a 1 i una onada prematura en el minut 7.
Aleshores, ni Catalunya ni Veneçuela -amb set dels onze titulars davant l’Argentina- s’havien apropat amb perill a la porteria contrària. Han hagut de passar set minuts més perquè Yeferson Soteldo es desfés amb facilitat d’un apàtic Aleix Vidal i fes treballar per primera vegada a Edgar Badia. En la continuació de la jugada, la pilota s’ha passejat per l’àrea catalana sense que ningú fos capaç de donar-li més perill o de treure-li del tot. Finalment, des del costat dret de l’àrea, Yangel Herrera, el jugador que l’Osca s’ha vist obligat a cedir per aquest partit, ha xutat en direcció al travesser. Seria el primer dels quatre que hi hauria abans del descans. Gerard Piqué i l’espanyolista Roberto Rosales per dues vegades s’han trobat amb el mateix enemic.
Mentrestant, la selecció dirigida per Gerard López patia la falta de gol dels seus dos davanters titulars, Bojan Krkic i Sergio García -sortint d’una lesió i substituït en el minut 35 pel gran desconegut de la convocatòria, el jugador de l’Eibar Pere Milla-, els quals només sumen entre els dos tres gols aquesta temporada en competició oficial. La xifra s’incrementa un gol si hi afegim l’altre punta, Marc Cardona. La línea d’atac de Catalunya s’ha trobat amb les absències de Keita Baldé, convocat amb Senegal, i de Gerard Moreno i Mariano, que han preferit no demanar permís als seus clubs.
Però la problemàtica s’ha arreglat ben ràpid en el segon temps. Piqué, un dels jugadors titulars que han sortit també en el segon temps, juntament amb Aleix Vidal i Bojan Krkic, s’ha despedit de Montilivi amb una ovació en el 51 i ha aparegut a la gespa la gran promesa catalana: Riqui Puig. Aquest només ha necessitat dos minuts per posar una mil·limètrica passada picada a Martín Montoya, qui s’ha trobat amb Wuilker Faríñez i Bojan, i el de Linyola amb la pilota als peus i la porteria buida. Catalunya s’ha posat per davant en el marcador. Flor de cinc minuts perquè el mateix Montoya ha cedit malament una pilota a Isaac Becerra i Rosales ha descobert que era més fàcil arribar al destí desitjat per terra que per aire.
La victòria final se l’han treballat els jugadors més joves de Catalunya, alguns dels quals no havien ni de formar part de la llista de Gerard López sinó haguessin tingut lloc les conegudes renúncies: Marc Cardona, el mateix Riqui Puig, Marc Cucurella, Pere Milla i Javi Puado han seguit atacant a base d’il·lusió i esperances, i aquest últim ha trobat la recompensa a l’esforç quan el minut 90 ja cridava. I Montilivi ha somiat amb un futur més engrescador que el present.