Aquest vespre el Barça ha funcionat molt millor i, més que el resultat, molt important, ja que deixa el Barça classificat i com a primer de grup, els culers volíem tornar a veure bon futbol i gaudir amb l’equip.
Beneïts dubtes els de Valverde.
Dubtes als centrals per l’absència de Piqué? Doncs, cap problema que la parella francesa, Umtiti i Lenglet, són de total solvència.
Dubtes als laterals per absència dels dos titulars? Quina sort disposar de Sergi Roberto, l’home-ofici que tot entrenador vol tenir! A Júnior li falta una mica, però ja no desentona.
Dubtes al mig del camp on hi ha gairebé overbooking? Pel que ha fet avui, Rakitic es mereix més presència.
Dubtes al davant? Deixant a part els dos jugadors del filial, Valverde ha triat Dembélé (potser per allò de jugar contra el seu exequip) que, jugant una mica esverat, es torna a lesionar (la setena lesió!) i al minut 24 ha de sortir Griezmann.
I arriben tres minuts bojos amb dos gols, El primer de Suárez, al minut 29 i el segon, de Messi, en el 32. En el matx d’avui, no es tracta de les genialitats aïllades dels craks sinó de resolucions en atac propiciades per la solvència dels centrals la solidesa del mig del camp i especialment per una cosa que darrerament costava de veure: la pressió alta per recuperar la pilota.
A la segona part el Dortmund no té altra opció que anar a l’atac i, del repàs de les línies, faltava esmentar la porteria on Ter Stegen salva dos gols força clars.
I després gol de Griezmann (3-0) a passi (millor dit, regal) de Messi.
I què falta en el repàs? Doncs… Messi, l’home que agafa tots els ingredients, els embolcalla i els eleva a una altra categoria, en el dia del seu partit número 700! Tant és si Sancho fa un golàs per maquillar el resultat final (3-1) o si el relax final dels blaugranes fa que el matx acabi amb possessió alemanya: la retina ha retingut els moviments del 10 blaugrana i els somriures tornen a l’afició.