Un com refredada l’eufòria del moment de la victòria, que posa en safata de plata la lliga per al Barça, disculpi qui llegeixi si el que signa insisteix en el fet que el VAR ha passat de ser un corrector d’errors de l’àrbitre de camp a ser decisiu en capgirar el resultat d’un partit. En el minut 80, el Real Madrid ha fabricat un excel·lent gol fruit d’un mil·limetrat contraatac davant del qual no hi havia res més a fer que aplaudir i rendir-s’hi. Immediatament, les mil càmeres existents mostren que el rematador està unes mil·lèsimes avançat sense, a parer nostre, que aquest fet resultés rellevant per a la consecució del gol. Però dura lex sed lex i cal anul·lar el gol. I aleshores, ja en temps afegit, arriba el gol de la victòria blaugrana, quan el Madrid continuava atacant obertament, fet que no s’hauria produït amb els blancs per davant en el marcador. De l’1-2 al 2-1 i sembla que el karma s’hagi afanyat a demostrar que vigilar els àrbitres, fer-ne informes i gastar-s’hi els calés és una bestiesa de carallots que es deixen entabanar.
I la darrera afirmació (la del joc del Madrid i no la dels carallots) s’ha demostrat clarament quan, després de l’accident que en el minut 9 posava el Madrid per davant, els blancs han canviat la seva manera de jugar i d’anar a l’atac amb la urgència que els manava la classificació, han passat a contemporitzar. L’empat a un gol a la ratlla del descans ha fet que la segona part tornés la simfonia Da capo amb els plantejaments inicials.
Breument, l’accident blaugrana és el gol en pròpia porta d’Araujo. Vinicius centrava una pilota poc perillosa que va al cap del central uruguaià i en surt talment una rematada, no cal dir involuntària, quan Ter Stegen es desplaçava en direcció contrària. I el gol que empatava és d’en Sergi Roberto després que Courtois ho hagués parat tot fins al moment. En Raphinha xuta, una cama blanca ho refusa i el de Reus controla i, a cama parada, sap col·locar-la lluny de l’abast de l’excel·lent porter belga del Madrid.
Dèiem que la segona ha començat com un calc de la primera, però sabent que cada cop quedava menys temps per esmenar els possibles errors. Hi ha moments de clar domini local i altres de punyent pressió visitant, que culmina, quan va acabant-se la sorra del rellotge, amb el gol de Marco Asensio, el que, en directe, ningú no es queixa. I el que hem dit en començar: ja en temps de descompte, excel·lent toc d’esperó de Lewandowski que deixa Balde amb espai per fer una centrada i la pilota, al cor de l’àrea és rematada per Kessié.