Jugar en dilluns quan tots els altres equips ja ho han fet dona una certa distància i, sobretot, la seguretat dels càlculs en termes de punts i de la classificació. Així, el Barça ha sortit molt tranquil després de l’extraordinari regal del Vila-Reial d’en Quique Setién amb la seva victòria al Bernabeu, sabent que no havia de recuperar punts sinó que els dotze de marge, si de cas, els podia augmentar. El Girona també sabia que començava el partit a set punts pel damunt del descens i que, passat el partit, o es quedava igual o ho millorava. I això han fet els dos equips catalans signant tàcitament un pacte de joc de guant blanc.
No ho ha semblat de bon inici quan els gironins han sortit atrevits i amb ganes de deixar clar que venien a treure rèdit de la visita a la capital i han generat ocasions i sensació de perill. Quan el Barça ha asserenat el joc, no és que el Girona renunciés a l’atac sinó que ha passat a valorar la seguretat en defensa. El joc era alegre, comès i cordial com també passava idènticament a les grades on els aficionats del Girona han conviscut a l’estadi sense cap mena de problema, sense separacions ni tanques i exhibint sense cap problema les samarretes i bufandes visitants.
I poca cosa més… Ela dos equips han volgut tenir la pilota i, com que només n’hi ha una, s’ho han hagut de repartir. Així, alternant amb el més sovintejat domini blaugrana, hi ha hagut també episodis de manteniment gironí de l’esfèrica en disputa. En el minut 55 en Taty Castellanos xuta a fora amb tot a favor, potser pensant-se que era en fora de joc, i perd l’ocasió més clara; abans Araujo havia rematat obligant Gazzaniga a treure la pilota sobre la ratlla i generant discussió sobre si cal implantar el xip a la pilota per a accions com aquesta, i solament en els llargs cinc minuts d’afegit, el Barça s’ha llençat a buscar el golet de la victòria. Lamentablement, en Lewandowski, el golejador més destacat dels blaugranes, amb disset gols, sembla travessar uns partits de poc encert, per ser exactes, de poc encert en el toc previ al remat, fet que el fa rematar forçat i malament.
Tornem a dalt: s’acaba la jornada amb un punt més de diferència entre el Barça i l’equip blanc que el segueix, ara ja en són tretze, i el Girona aconsegueix tres coses: bàsicament augmentar la distància amb el descens a vuit punts, però+o també deixar la porteria a zero per segona vegada en el campionat i haver presentat un joc sòlid i solvent amb unes armes ben semblants a les del Barça: solidesa al darrere, un mig del camp dominador i, insistim al mateix que el Barça, poca resolució a l’àrea d’atac. Taules, abraçades i, si això fos rugbi, hi hauria tercer temps al bar (que no al VAR) amb unes cerveses.