Ja en són 26. Vint-i-sis Lligues aixecades per un equip que s’ha passat bona part de la seva història perdent. Essent el segon per darrere d’un Reial Madrid que va dominar amb puny de ferro un campionat tenyit de blanc fins ben entrats els anys vuitanta. De fet, amb l’arribada de Johan Cruyff al Camp Nou, el 1988, el Barça va canviar per sempre i va aconseguir igualar forces amb el Madrid, però els merengues van seguir guanyant títols estatals i no fou fins l’aterratge de Pep Guardiola l’estiu del 2008 que els blaugrana va començar a capgirar unes dades que fins aleshores marcaven una clara tendència favorable al conjunt de la Castellana.
Però la història de la Lliga pren una nova dimensió amb la revolució liderada per l’Holandès Volador. Cruyff planta la llavor d’un nou Barça, però les seves idees acaben impregnant la mentalitat futbolística d’una Europa que acabarà rendida a la seva filosofia i retent admiració a un estil de joc que ha convertit el conjunt culer en el més bonic d’observar. Amb el tècnic holandès, el Barça va recuperar el somriure després de trenta anys i només dues Lligues, la del seu mestre Rinus Michels -amb el ‘9’ sobre la gespa- i la de Terry Venables el 1984-85, iniciant així el camí d’una remuntada que, sense estar completada, dibuixa un panorama de color blaugrana.
De fet, la temporada 84-85 el Barça sumava tot just la desena Lliga de la seva història. La competició nascuda el 1929 tenia 54 anys de vida -s’havia aturat del 1937 al 1939 degut a la Guerra Civil- i s’havia repartit entre vuit equips: Reial Madrid (15), Barça (10), Atlètic de Madrid (8), Athletic Club (8), València (4), Reial Societat (2), Sevilla (1) i Betis (1). Però a partir de Cruyff, el Barça i el Madrid van implantar definitivament la seva llei, deixant únicament dues lligues per l’Atlètic, dues més pel València i una pel Deportivo de la Corunya. La resta, fins a 26, tenen propietari bicèfal.
Però el gran èxit de Cruyff, a banda de tornar-li la competitivitat a l’equip barcelonista, va ser aconseguir que el seu futbol penetrés intensament al cervell dels futbolistes i generés diversos deixebles que han lluitat per preservar un model que el Barça ha seguit aplicant com un tresor. El més reconegut de tots ells, el considerat hereu natural, és l’home que -juntament amb Lionel Messi- ha convertit el conjunt català en hegemònic. Si des de Cruyff el Barça va començar a recuperar poc a poc el seu palmarès històric a la Lliga envers el Reial Madrid (abans era de 10-23), amb Pep Guardiola l’equip blaugrana ha humiliat els blancs fins apropar-se a tan sols sis Lligues de diferència.
Des de Pep i l’explosió de Messi, el Barça és l’amo i senyor de la Lliga. De les darreres onze, els culers n’han aixecat vuit, per només dues del Reial Madrid. Un estratosfèric 73% dels campionats ha estat blaugrana, fent evident que la llavor plantada per l’holandès, recollida per Van Gaal i Rijkaard, però rebrotada per Guardiola i Tito Vilanova i aprofitada per Luis Enrique Martínez i Ernesto Valverde, ha marcat el camí d’una nova història en la competició de la regularitat. Fa deu anys, el Madrid tenia 31 Lligues; ara, en té 33. Fa una dècada, el Barça col·leccionava 18 Lligues -a 13 dels blancs-; amb la d’aquest dissabte, ja en té 26.
