Sempre que ha pogut, Ciudadanos ha agafat la selecció estatal de futbol com a estendard i ara ho torna a provar el seu portaveu a l’Hospitalet del Llobregat, Miguel García, demanant-li al consistori de la ciutat que instal·li pantalles gegants al municipi per seguir la semifinal de dimecres amb Itàlia i, si s’escaigués, veure també la final.
Els combinats estatals tenen diferents graus d’acceptació popular i, malgrat els esforços de C’s, l’empatia envers “la Roja” a l’estat espanyol no és ni de bon tros la que es té a Itàlia, França o Portugal, per posar només l’exemple dels veïns. En aquests tres països, la passió per l’equip estatal és molt unànime i quan juga la selecció totes les rivalitats entre equips, malgrat que siguin centenàries i profundes, es deixen de banda. Per contra, a l’Estat espanyol, aquest sentiment no només no és unànime ni transversal sinó que és monopolitzat per l’unionisme més primari. La darrera mostra és el xàfec que ha hagut d’aguantar en Xavi Hernàndez, a qui Espanya li deu una bona part de l’únic mundial que té, quan s’ha atrevit a dir que a la selecció hi ha un fort component madridista.
Així doncs, i malgrat argumentar que l’Hospitalet del Llobregat aporta dos jugadors a la selecció com Jordi Alba i Adama Traoré, la intenció oculta del cap visible de Ciudadanos al municipi no és altra que la d’aprofitar una situació esportiva favorable, com és la classificació de “la Roja” per a semifinals de l’Eurocopa, per anar imposant la seva concepció unificadora de l’estat basada en la cultura i idiosincràsia d’arrel castellana.
Dit això, si a l’Hospitalet s’hi posen pantalles a les places i si la gent s’hi reuneix per gaudir de l’espectacle, ens n’alegrarem, sempre que no hi hagi cap altre component extraesportiu o de publicitat cap a una formació política que, lamentablement ja és així d’inici. I, sobretot, que guanyi el millor, que és el que volem aquells que ens agrada veure un bon partit de futbol entre dues seleccions estrangeres.