Dilluns, 15 Juliol 2019

De la veterania a l’ambició novell

Repassem les seleccions històriques i les debutants d'entre els 24 equips que participaran al Mundial de França

|

El Mundial del Canadà va marcar un abans i un després en la història de la competició. A banda de les àmplies xifres d’assistència, per primera vegada 24 seleccions es van disputar la conquesta del món, certificant l’evolució en l’aposta i el seguiment del futbol femení. El mateix nombre d’equips són els que, durant el juny i el juliol, s’instal·laran a França amb l’objectiu de lluitar pel títol. Tot i així, la primera edició del torneig el 1991 no va començar amb tanta afluència. Només 12 equips van competir els dos primers anys i el número va augmentar a 16 del 1999 al 2011.

Hi ha països que han mantingut la seva presència en les set edicions de la Copa del Món i, d’altres, l’han perdut. Tot i així, cada campionat ha comptat amb l’adhesió de noves seleccions, a mesura que la pràctica futbolística ha anat fent passes arreu del món a nivell de regularització i professionalització dels equips femenins, tant per part dels clubs com de les federacions. Mentre que al Canadà es va veure per primera vegada a Costa d’Ivori, Costa Rica, Equador, Suïssa, Espanya i Holanda, enguany el món gaudirà del debut de Sud-àfrica, Jamaica, Xile i Escòcia.

Publicitat    

Per contra, les seleccions que han participat en tots els Mundials són les que, habitualment, es pengen l’etiqueta de favorites per arribar a les fases més avançades. En aquest cas, parlem de les campiones -Estats Units, Alemanya, Noruega i Japó- i de les que sempre han aspirat al títol malgrat no haver-lo aixecat, com la Xina, Brasil i Suècia.

Històriques i temudes 

Estats Units

La vigent campiona és la selecció amb més èxit del món. Les nord-americanes tenen al seu palmarès tres Mundials, vuit CONCACAF, deu Copes Algarve i quatre medalles d’or olímpiques. Les futbolistes porten anys exercint de referents al seu país. De fet, els Estats Units han nodrit l’història del futbol de grans icones com Michelle Akers, Mia Hamm, Abby Wambach i Hope Solo. Ara, les encarregades de liderar el país cap a un nou títol són les experimentades Carli Lloyd, Alex Morgan i Megan Rapinoe, sota les ordres de Jill Ellis. Dins del grup F, l’equip americà s’enfrontarà a Tailàndia, Xile i Suècia. De fet, el duel contra les nòrdiques és un dels més repetits de la competició. Tornarem a veure un gol de Lloyd des del mig del camp com al Mundial del Canadà?

Alemanya

El món ha canviat molt, afortunadament, des que l’Associació Alemanya de Futbol va regalar un joc de cafè a les seves jugadores com a recompensa per la primera copa europea. Una escena que la selecció ha aprofitat per elaborar la promoció més contundent, directa i reivindicativa d’aquest any: “Juguem per una nació que no sap ni els nostres noms. No tenim pilotes, però sabem com utilitzar-les”. Des de llavors, l’equip s’ha convertit en la segona potència mundial, amb dues Copes del Món, vuit Eurocopes i una medalla d’or olímpica. La plantilla, en mans de Martina Voss-Tecklenburg, té l’objectiu de tornar a la glòria per oblidar el quart lloc de la darrera edició.

L’equip ja no té els noms de Melanie Behringer ni Anja Mittag, però disposa d’una bona combinació entre la joventut i l’experiència. Les alemanyes compten amb la veterania de Svenja Huth i Kathrin Henrich, com també amb joves estrelles com Alexandra Popp, Dzsenifer Marozsán, Almuth Schult, Sara Däbtritz i Giulia Gwinn. Dins del grup B, Alemanya s’enfrontarà a la també potent Xina, a una Espanya més tímida i a la debutant Sud-àfrica.

Noruega

La selecció nòrdica es va coronar com a campiona al Mundial de Suècia el 1995, després de derrotar Alemanya per 2-0. Després d’aquesta fita, Noruega va ser l’únic país en aconseguir un Mundial, l’or olímpic i dues Eurocopes, fins que les alemanyes també ho van aconseguir el 2016. L’equip de Martin Sjögren no tindrà la gran estrella mundial Ada Hegerberg, la primera futbolista en rebre la Pilota d’Or, ja que va renunciar a competir com a protesta per les desigualtats en l’esport. Tot i així, tenen l’experiència suficient per poder signar una bona actuació a França, amb grans defenses com Maren Mjelde i Maria Thorisdóttir, amb el lideratge de Caroline Graham Hansen, el nou fitxatge del Barça, al mig del camp i Isabell Herlovsen en atac. L’objectiu de les nòrdiques, que s’enfrontaran a França, Corea del Sud i Nigèria al grup A, és superar els vuitens de final, la darrera posició obtinguda en un Mundial.

Japó

El país nipó és el bressol del futbol mundial en categoria femenina. Durant la dècada dels setanta va augmentar el nombre d’equips i la selecció va anar guanyant reconeixement, fins que el 2011 va guanyar la seva primera i única Copa del Món, vencent ni més ni menys que als Estats Units. Japó s’ha guanyat l’etiqueta de referent asiàtic adjudicant-se la medalla de plata als Jocs Olímpics d’Estiu del 2012 i el subcampionat al Canadà. Les nipones es disputaran la primera fase del Mundial al grup D amb Argentina, Escòcia i Anglaterra.

Amb la direcció de Takakura Asako, primera entrenadora de la selecció, un total de 17 jugadores debutaran al Mundial, com Minami Moeka, Miyagawa Asato, Endō Jun i Ueki Riko, que van ajudar a la sub-20 a proclamar-se campiona del món davant d’Espanya. Malgrat la joventut que regna a la plantilla, l’equip també comptarà amb la veterania de Iwabuchi Mana, Kumagai Saki, Sakaguchi Mizuho, ​​Sameshima Aya, Utsugi RumiSugasawa Yuika.

Brasil

És l’únic país sudamericà que ha participat en totes les edicions del Mundial, malgrat que només ha tingut el títol a tocar el 2007, quan va caure a la final contra Alemanya. Sota la direcció d’Oswaldo Alvarez, les brasileres es troben en la pitjor dinàmica de la seva història, havent sumat nou derrotes en els últims partits i amb un nivell inferior a l’habitual. Brasil té jugadores amb molta qualitat a nivell individual, com Camila, Cristiane, Debinha, la blaugrana Andressa Alves, Ludmila i Marta da Silva, un aspecte fonamental a l’hora de donar una bona imatge a França. Les brasileres es troben al grup C, prou assequible amb Austràlia, Jamaica i Itàlia.

Les brasileres són les campiones de la Copa Amèrica Femenina del 2018. Foto: FIFA

Xina

L’època daurada de la selecció xinesa els va valer el pseudònim de Roses de Ferro. El país que va acollir el primer Mundial de la història va dominar la Copa Asiàtica fins el 2001, va aconseguir la medalla de plata als Jocs Olímpics del 1996 i va quedar subcampiona a la Copa del Món del 1999, després de perdre a la final contra els Estats Units. Mentre que el segle XXI el futbol femení ha evolucionat en molts països, s’ha quedat estancat a la Xina: poques noies juguen a futbol i l’interès a nivell nacional és molt baix. Després d’haver arribat als quarts de final al Canadà, l’equip de Jia Xiuquan compta amb futbolistes de qualitat com la defensa Wu Haiyan, migcampista del París Saint-Germain, Wang Shuang, sovint comparada amb Leo Messi, i la golejadora Wang Shanshan. Les xineses hauran de superar Espanya, Alemanya i Sud-àfrica al grup B per fer honor al renom de Roses de Ferro.

Suècia

Les sueques són un altre referent nòrdic tant a nivell europeu com mundial, que va aconseguir el subcampionat del món el 2003 i la medalla de plata als Jocs Olímpics del 2016. Dins del grup F, França acollirà un dels duels més repetits i esperats del Mundial: el xoc amb els Estats Units. L’equip no destaca per ser golejador, sinó per la seva consistència defensiva. El tècnic Peter Gerhardsson disposa de les històriques Nilla Fischer i Caroline Seger, per les quals segurament serà l’últim Mundial.

Nigèria

Nigèra mai ha superat la fase de grups en els set anys de participació al Mundial. Malgrat que és la selecció més potent d’Àfrica, després d’haver guanyat onze campionats nacionals, està veient com l’auge del futbol femení ha portat altres països africans fins a la Copa del Món, com Sud-àfrica i, en anys anteriors, Costa d’Ivori i Camerún. L’estrella principal de l’equip, liderat pel suec Thomas Dennerby, és la blaugrana Asisat Oshoala, que encapçala un atac potent amb Oparanozie i Francisca Ordega. La plantilla arriba a la competició amb poca preparació, però amb un recolzament una mica més ferm per part de la Federació Nigeriana de Futbol, que durant molts anys ha destinat poques aportacions a la secció femenina.

Les debutants que poden sorprendre

Xile

El gener passat vam tenir l’oportunitat de veure a Xile en l’enfrontament contra la selecció catalana absoluta a l’Hospitalet de Llobregat. La preparació de les xilenes pel mundial ha estat bastant accidentada. Contra Catalunya van perdre als penals i també han caigut derrotades davant d’Itàlia, Jamaica i Holanda. La selecció no s’ha classificat mai per uns Jocs Olímpics i només han aconseguit el subcampionat de la Copa Amèrica. La seva participació a la Copa del Món pot ser dura davant de rivals de grup forts com Estats Units i Suècia. La seva oportunitat més clara per puntuar en una competició internacional serà en el duel contra Tailàndia. La jugadora a qui no perdre la pista és la portera Christiane Endler, que actualment competeix amb el París Saint-Germain.

Escòcia

Les escoceses són una força emergent que a la fase de grups s’enfrontarà amb la seva veïna: Anglaterra. Escòcia és una de les seleccions que pot sorprendre, ja que les jugadores de Shelley Kerr tenen la motivació i la qualitat per capgirar la imatge donada a l’Eurocopa del 2017, on les angleses les van guanyar per sis gols d’avantatge. Llavors l’equip no disposava de la jugadora més destacada, l’extrem Kim Little, que competeix a la lliga femenina dels Estats Units (NWSL). En l’estructura de Kerr també destaca Lisa Evans, Caroline Weir i Erin Cuthbert

Escòcia va batre un rècord d’assistència en un partit femení en l’últim duel de preparació. Foto: FIFA

Jamaica

Les Reggae Girlz fa anys que lluiten per la supervivència de la seva selecció. L’equip es va desfer del 2008 al 2014 després de la mala experiència als Jocs Olímpics de Beijing i, en el seu retorn, han seguit amb les recaptacions de fons per poder preparar-se per la competició. D’aquesta manera, la Fundació Reggae Girlz és qui s’encarrega de la formació, la mobilització i el suport de les generacionsa actuals i futures del país. Al grup C es trobaran amb un Brasil per sota de les seves possibilitats, una Itàlia retornada i amb Austràlia. La promesa de l’equip és Jody Brown, la gran revolució jamaicana amb només 17 anys.

Sud-àfrica

La joventut i l’experiència de l’entrenadora Desiree Ellis representaran Sud-àfrica en la seva primera participació al Mundial. El futbol femení al país es troba en una etapa molt primerenca, ja que el primer partit data del 1993 i el gran canvi es va produir el 2009 gràcies al suport d’una empresa de productes químics i energètics. Les africanes es troben en un grup difícil amb Alemanya, Espanya i la Xina, però tenen la motivació necessària per estar a l’altura amb el lema que les acompanya: “Sense límits”. La plantilla està formada per jugadores que competeixen a la lliga americana, com Linda Motlhalo, Janine Van Myk i Thembi Kgatlana.

 

Publicitat

Seguiu-nos a:

Segueix-nos a

2,825M'agradaAgradda
2,314SeguidorsSeguir

Més llegits