“Johan Cruyff, que era gairebé com el meu pare, em va convèncer que acceptés l’oferta dels Barcelona Dragons per jugar a futbol americà”, desvela Jesús Angoy, porter format al planter blaugrana que, després d’un grapat de temporades al Barça B, va fer el salt al primer equip el 1994 de la mà de l’entrenador holandès, que era el seu gendre. Angoy, etern suplent de Zubizarreta i Carles Busquets, només va jugar 11 partits a l’elit amb el FC Barcelona. Amb només 30 anys, a l’estiu del 1996, decidí penjar els guants. “Era l’únic jugador que renovava any a any. Semblava que el Barça em fes un favor per ampliar-me el contracte. I me’n vaig acabar cansant d’aquella situació”, admet amb vehemència l’ex sentinella aragonès.
Setmanes després d’haver-se retirat, una trucada de Jordi Vila-Puig, que llavors era el mànager general dels Barcelona Dragons, li va canviar la vida. “Em va proposar que fitxés pels Dragons com a kicker -xutador-“, explica Angoy, en aquell moment carregat de dubtes perquè gairebé no en sabia res del futbol americà i perquè considerava que per jugar-hi calia una corpulència física que ell no tenia. “Ell em va explicar que jo pràcticament només hauria de xutar entre pals i que no caldria que anés al xoc”, prossegueix l’ex porter del Barça, que, immediatament després de rebre l’oferiment del club català, va reunir-se amb el seu gendre, que coneixia el futbol americà de l’època que va viure als Estats Units. “Tan bon punt vaig acabar de parlar amb en Johan, vaig trucar a Vila-Puig per acceptar l’oferta dels Dragons”, acaba Angoy.
Una estratègia de màrqueting amb un resultat immillorable
Però, per què un equip de futbol americà va interessar-se per un porter? Rafa Cervera, successor de Vila-Puig com a mànager general dels Dragons, ho relata: “Manfred Burgsmüller, un davanter alemany que als anys 70 i 80 es convertí en un dels màxims golejadors de la història de la Bundesliga, va fitxar a mitjans dels 90 pel Rhein Fire de Düsseldorf com a kicker en una estratègia de màrqueting orquestrada per l’NFL Europe i Reebok. Aquell moviment va sortir d’allò més bé i des de l’òrgan rector de futbol americà al vell continent se’ns va recomanar a la resta d’equips que també cerquéssim un xutador mediàtic”. “Els escocesos van incorporar un jugador de rugbi i nosaltres vam decidir buscar un futbolista. Vam parlar amb Víctor Muñoz i algun altre esportista conegut, però al final vam fitxar Jesús Angoy”, continua Cervera, convençut que aquella fou una decisió molt encertada.
Després d’acceptar la proposta dels Dragons, Jesús Angoy va desplaçar-se als Estats Units, acompanyat per Rafa Cervera, per formar-se com a xutador amb Doug Blevins, un dels millors entrenadors de l’NFL. “Jo, que m’esperava un ex jugador, em vaig quedar de pedra perquè Blevins anava en cadira de rodes. Era minusvàlid de naixement. Fou una lliçó de vida”, revela Angoy, que amb ell va aprendre tot el que era necessari per realitzar bons xuts.
Amb el temps, Angoy, que sempre va lluir el 14 com Johan Cruyff, es convertí en un dels millors xutadors de la història de la NFL Europe, essent el segon màxim anotador històric de la competició, i fou peça clau en els Barcelona Dragons que disputaren tres World Bowl -equivalent a la Super Bowl europea-. Va destacar tant que fins i tot els Denver Broncos, la franquícia que venia de guanyar l’NFL, va intentar fitxar-lo. “L’any 99 vaig fer un training camp amb ells, i els va agradar com xutava. Estaven disposats a incorporar-me perquè jugués als Denver Broncos o bé per cedir-me a un altre equip americà, però vaig refusar l’oferta”, manifesta l’ex porter del Barça. “No van acabar d’entendre que fos capaç de rebutjar una proposta com aquella, però jo havia endegat un projecte amb en Johan al sud d’Espanya i tampoc volia allunyar-me de la meva família”, esgrimeix Angoy, que encara ara té clavada l’espina de saber com li hauria anat a l’NFL.
Una efemèride històrica
La temporada del debut de Jesús Angoy als Barcelona Dragons va coincidir amb la primera World Bowl de l’NFL Europe que va disputar l’equip català i l’única que va guanyar. Precisament, el passat dissabte de juny es van complir 22 anys de la consecució d’aquell títol històric per als Dragons, un equip de futbol americà establert a principis dels 90 a Barcelona gràcies a la influència dels Jocs Olímpics que va divulgar el football i el concepte d’esport i entreteniment nord-americà entre la societat catalana, que, fins llavors, només hi havia entrat en contacte a través dels partits de l’NFL i els resums de l’NBA que oferien TV3 i Televisió Espanyola. Finalment, l’any 2003 la franquícia dels Dragons, que havia arribat a acollir 50.000 espectadors a l’estadi Olímpic de Montjuic -Johan Cruyff solia anar a veure els partits-, fou traslladada a Alemanya per “motius econòmics”, segons explica Cervera. El 2007 va desaparèixer la NFL Europe, la competició que exportà la febre americana a Catalunya i que feu convergí el football amb el soccer a la ciutat comtal.