El dembelisme es comença a consolidar com una ideologia futbolística. Una religió a la qual s’hi està adherint bona part de la parròquia culer, rendida des de fa més de deu anys a un sol Messies que ha dut el Barça a assolir tots els títols possibles amb les seves irrepetibles actuacions. Lionel Messi era, fins ara, l’únic futbolista capaç de conduir l’equip essent el millor en totes les facetes de la parcel·la ofensiva.
Assistint, conduïnt, retallant, desequilibrant els seus marcadors, generant espais amb la seva capacitat regatejadora i, fins i tot, convertint-se en el màxim golejador del conjunt blaugrana, Messi és capaç de tenir-ho tot. Aquest diumenge, amb l’argentí a la banqueta descansant per poder encarar els mesos més exigents de la temporada amb un estat de forma excel·lent, qui ha assumit el rol de líder ha estat Ousmane Dembélé.
El francès no ho ha dubtat i s’ha posat l’equip a l’esquena en un duel sever, de molta feina, davant un conjunt situat en gran mesura dins l’àrea pròpia i amb els mínims futbolistes despenjats en zones ofensives. I ho ha fet adoptant algunes de les millors virtuts de Messi, fins i tot, en la relació d’amor amb algun dels seus companys com Jordi Alba. Amb el Leganés tancat, Dembélé ha estat capaç de desmuntar l’organització defensiva de Pellegrino no només amb la seva explosivitat individual, sinó també a través de l’associació amb el seu entorn, a diferència d’intervencions anteriors marcades per l’egoïsme.
Fins l’entrada de Messi en el minut 64, l’onze ha fet de deu. Dembélé ha estat tant messiànic que, fins i tot, ha calcat el gol més repetit dels darrers anys. L’extrem ha retallat de dreta a esquerra, ha conduït fins el centre de l’atac, ha obert a la banda esquerra per a Jordi Alba que, creient en les possibilitats de Dembélé i en l’encert golejador d’aquest curs, li ha tornat l’esfèrica perquè l’avui líder barcelonista definís des de l’interior de l’àrea. Idèntic als gols fabricats per la connexió Messi-Alba.
Però res pot ser perfecte. I encara menys amb Dembélé, castigat per les lesions durant la seva primera temporada al Camp Nou i marcat pels infortunis. Avui, després de la seva millor exhibició esportiva sobre la gespa i consolidant un creixement exponencial iniciat en la Supercopa d’Espanya de l’agost, l’extrem internacional ha notat un dolor intens en dues zones de la cama esquerra, el genoll i el turmell, i ha hagut de ser obligatòriament substituït. Un coitus interruptus en tota regla.