Com es veu en el cartell de presentació de l’equip INEOS que participa en la Volta Ciclista al País Valencià (l’organització en diu a la Comunitat Valenciana) els noms dels ciclistes van acompanyats d’una bandera i, al costat dels set ciclistes integrants, efectivament hi ha una ensenya. L’equip britànic deixa triar a cada esportista quina vol que hi aparegui amb el seu nom i no n’hi ha cap d’igual, tot i haver-hi tres ciclistes amb DNI del regne d’Espanya.
Per un cantó hi ha en Carlos Rodríguez, fill d’Almuñécar (Granada), que ha decidit posar-hi la bandera d’Espanya i, per l’altre hi ha dos ciclistes bascos que han decidit no posar-li, optant cada un d’ells per dues solucions diferents. En el cas d’Omar Fraile, nascut a Santurzi, és la ikurriña el que ha triat que hi surti mentre que el també basc, Jonathan Castroviejo, fill de Getxo, ha optat per posar-hi l’emblema de l’equip ciclista.
I ja la tenim muntada a les xarxes i als mitjans que no hi entenen de les més elementals llibertats, assenyalant els dos esportistes bascos per haver decidit deixar de banda la bandera espanyola. I no només això sinó que els dos ciclistes reben un tractament diferent, sortint-ne en Fraile més malparat per haver triat posar el seu nom al costat de la ikurriña. O sigui, es demostra un cop més que, posi el que posi al DNI, si es pot triar, hi ha més opcions, les que un