Setmanari digtal i esportiu

Dilluns, 30 de gener del 2023

El Barça de les tres cares passa justet (1-0) a la semifinal de Copa

Primer dominador amb bon joc: segon, contemporitzador; tercer, demanant l'hora

|

Si el bon joc portés ineludiblement a la victòria, el Barça hauria d’haver tancat el resultat en els primers quaranta-cinc minuts quan, per contra, han acabat sense gols. En el primer temps, el domini blau-grana ha estat diàfan, a més, amanit amb accions de bon joc i moments de preciosisme. El gol s’ensumava, però, com que no arribava, apareix l’ànsia que provoca, primer, dues esgarrapades molt perilloses dels bascos i, de seguida, que les accions s’embrutin fins al punt que se succeeixen les faltes, cada una més forta que l’anterior A la fi, el VAR crida l’àrbitre que revisi una groga a Brais Méndez. Gil Manzano, que havia estat xiulat pel públic quan s’escalfava en record de la molt recent expulsió de Lewandowski, efectivament la converteix en vermella i el jugador dels Txuri Urdiñ ha de marxar. És el minut 40 i el Barça tampoc no aprofita el que queda abans del descans per marcar.

La segona part comença més igualada i tot es precipita, en el minut 52, amb una cavalcada de Dembélé, molt actiu tota la nit, que sense deixar de córrer a tota velocitat xuta i doblega el braç del porter Remiro. I diem que el guió es precipita, tant pel cantó bo com el dolent, que reapareix el relaxament blaugrana, aquell que no sap tancar els partits, avui amb l’afegit de saber que s’està jugant en superioritat numèrica. Els donostiarres desperten i la defensa blau-grana ha de recórrer a fer faltes per tallar-ne els atacs. Cert és que podia haver arribat un segon gol tranquil·litzador, tan cert com que els bascos han estat diverses vegades a prop de forçar la pròrroga i que Ter Stegen ha hagut, un cop més, de salvar els culers amb dues intervencions de molt de mèrit, una en un u contra u, després d’una innocent pèrdua de pilota, i l’altre gairebé sobre el xiulet final.

El Barça és a les semifinals de la copa, però cal esbrinar què passa perquè tantes vegades es repeteixi el mateix guió de partit: primer, domini i fins i tot malabarismes, després contemporització, especialment havent-se posat pel davant, i, finalment, a defensar, patir i tapar forats. Potser així es guanyaran més títols, però un servidor preferiria guanyar-los com la Supercopa contra el Reial Madrid, esborrant el contrari del camp mostrant-se clarament superior. Potser demano massa…

Publicitat

Segueix-nos a

2,793M'agradaAgradda
2,273SeguidorsSeguir