Diumenge, 29 maig 2022

El Barça fa prou (2-2) amb empatar al Sadar

Amb 1-2 durant tota la segona part, els blaugranes no han sabut ni concretar ni preservar la victòria

|

Els rivals saben que li poden fer mal al Barça. El canvi d’estatus de l’equip blaugrana va més enllà de la pèrdua d’efectivitat, de qualitat individual, de resultats si no que també va d’envalentiment dels contraris que, molt possiblement, en altres temporades no gens llunyanes, haurien abaixat els braços en veure’s darrere en el marcador, fet que possiblement hauria propiciat marcadors encara més favorables als blaugranes alimentant la sensació d’equip guanyador. Ara és ben a l’inrevés i el Barça agraint veure’s comandant el partit i conscient de les seves limitacions, se’n va enrere i vol adormir el joc, però actualment ni això no sap fer. El Barça, que era un mestre en retenir i amagar la pilota ara veu com li prenen i li munten contraatacs i, per tant, li remunten els partits.

Xavi ha tret Luuk de Jong, Umtiti i Abde de titulars. Dels tres, Abde aprofita els minuts i, si la titularitat dels altres dos, lesions a part, és donar-los visibilitat per fer caixa ara a l’hivern, doncs caldria vigilar que el resultat no fos el contrari: ni el francès ni el neerlandès no han estat encertats i l’entrenador els ha aguantat fins al final, que ha preferit preservar altres homes, com Nico i Dembélé, en la roda de canvis de la segona part.

En Nico, justament, ha obert el marcador, en el minut 11, en recollir un servei en profunditat de Gavi. L’arbitratge de camp no hi veu fora de joc i és ben vist. Ara bé, l’alegria dura molt poc que menys de dos minuts després (posem el 13), David Garcia remata una falta lateral. És una jugada a pilota aturada que clarament és mal defensada, ja que l’osasunista remata sense oposició. En el minut 20 hi ha un exemple del mal actual culer de no saber acabar les jugades: Abde recull una pilota en defensa, travessa el camp a tota velocitat i Luuk de Jong no sap prolongar-la cap a Dembélé perquè culmini el contracop i la bafarada s’esvaeix llastimosament. L’empat al descans és just.

I just començada la segona meitat, en el 48, arriba la jugada cabdal del matx: dins l’ària catalana, Busquets impacta la pilota amb la mà quan Gavi la refusava. Els jugadors navarresos reclamen penal mentre que els barcelonistes munten el contracop, una galopada que acaba amb centrada de Dembélé que Abde remata a gol. L’àrbitre clarament explica que no hi veu voluntarietat a la mà de Busquets i no hi ha marge perquè el VAR hi intervingui. A partir d’aquí, però, l’ambient s’enrareix i, mentre que Osasuna fa canvis ofensius, el Barça en fa de contenció i el joc es decanta cap a l’àrea blaugrana. La insistència navarresa, fruit d’allò que hem indicat a l’inici que el rival ho veu factible, té premi faltant quatre minuts, en el 86, quan un córner és refusat tèbiament i Chimmy Àvila engalta un xutàs que travessa un bosc de cames i entra arran de pal.

Debuta el també jove Ferran Jutglà i, en els quatre minuts que falten més els cinc d’afegit, el Barça torna a activar-se, fet que particularment fa ràbia a aquest cronista i que, a la fi del matx, no li fa canviar la percepció expressada en el descans: l’empat és just. En les declaracions es diu que “quina llàstima”, “cada partit és una final” “cal sortir d’aquest sotrac”. El que es vulgui dir, però, empat i gràcies.

Publicitat

Segueix-nos a

2,793M'agradaAgradda
2,320SeguidorsSeguir

Opinió