El primer partit a casa d’aquesta lliga represa fa pensar que és com un torneig diferent. El Barça ha posat missatges a les grades, “Aquí juguem tots”, i també s’ha aprofitat per posar doble tanca de publicitat per compensar els patrocinadors que no han pogut gaudir de les habituals entrades a la llotja.
El Getafe ha triat una equipació, que suposadament, havia de recordar les bates dels sanitaris, en homenatge, i, per altra banda, queda clar que els àrbitres no coneixen la tonada d’El Cant dels Ocells perquè xiulen el final del minut de silenci en mig de la melodia, tonada que ja ve molt retallada però que mai no s’acaba. Molt s’havia parlat d’aquest minut de dol amb la secció de violoncels de l’orquestra del Liceu i, realment, com a homenatge ha quedat deslluït.
Anem als jugadors. Lenglet recupera el seu lloc de central, fent parella amb Piqué, Júnior ha de sortir per Jordi Alba, a l’esquerra mestre que, a la dreta, Sergi Roberto es manté. Fins aquí, previsible per no dir obligat. Al mig del camp s’han vist més les rotacions amb Rakitic i Arthur de sortida, amb Busquets i davant la sorpresa (i l’encert) de treure Ansu Fati, amb Messi i Griezmann. No sabem si Braithwaite no ha sortit per rotació o potser per no coincidir amb els seus companys de fa ben poc, just abans l’aturada.
El Getafe ha sortit amb tres centrals i Griezmann gairebé no ha vist l’esfèrica. Messi, més lliure, aviat ha vist que pel mig seria molt difícil i claríssimament ha baixat a fer de De Jong, avui absent. Així les coses, no hi havia ningú atacant per la dreta i, els intents de Júnior per l’esquerra han quedat molt lluny de les sensacions que dóna Jordi Alba. Ni dreta, ni esquerra i pel mig complicadíssim. No pintava gens bé i, a més, el Getafe ha tingut dues claríssimes oportunitats: la primera, doble, d’Eraso i Guerrero, en el minut 11 i, de seguida, en el 13, de nou Guerrero. Podia haver estat un 0-2 i, d’haver-hi públic, algun xiulet s’hauria escapat.
En el minut 20, el Barça comença a entrar una micona en joc però, aleshores, i acabada la sorpresa inicial de l’actitud valenta del Lega, els madrilenys s’han tancat i el partit es fa molt incòmode, res a veure amb el partit de Mallorca.
Alguna cosa sorgida d’una situació puntual havia de passar i ha passat, de nou, després de la pausa d’hidratació, una pausa en què els tècnics, també Messi, han parlat molt. En el minut 41 hi ha una nova acció embolicada a la frontal de l’àrea i la pilota arriba a Ansu Fati que envoltat de sis jugadors contraris aconsegueix xutar entre tantes cames i fa gol.
El Leganés, a la segona part, tot i com ho havia fet de bé en els primers 45 minuts, ha de canviar i treu més davanters i, a mesura que avança el temps venen els canvis. Semedo per Roberto és natural i Suárez per Ansu Fati, per donar-li la mitja horeta llarga a l’uruguaià que es vagi refent. Més endavant, els canvis ja no són tan “naturals” sinó que responen a reservar jugadors i repartir minuts: Vidal per Busquets i Umtiti per Piqué qui han hagut de curar d’una entrada tacs per endavant, encara que fortuïta.
Eren moments de molt poca activitat fins que arriba una altra escletxa quan Messi llença Semedo, en el minut 63 i la bona centrada del portuguès l’aprofita Griezmann per marcar. Ara bé, el Var s’ho mira i remira i dictamina que hi ha fora de joc de Semedo per tan poc que és literalment impossible a ull nu.
Aleshores Messi diu que ja n’hi ha prou i s’empesca un eslàlom dels que feien la pinta de quedar en la memòria i, quan perd la pilota rep una empenta i l’àrbitre, sensible al que acabava de passar en la jugada anterior, decreta penal. De nou el VAR va oferint repeticions i del clar penal en directe es passa a tenir fundats dubtes que ho sigui. Aquest cop, però, ja que l’àrbitre de camp l’havia donat, el VAR no l’ha desdit que aquí no hi havia cap línia o cap cosa inapel·lable a mostrar. Messi enganya Cuéllar i cau, ara sí, el 2-0.
El partit acaba amb uns pocs minuts per a Riqui Puig, en el lloc d’Arthur, minuts que els aprofita i en els que té dues ocasions de gol, que el veterà porter del Leganés li desbarata, la primera en un contra un i, la segona, aturant-li un fort xut. Bons minuts de la perla del planter, que esperem que en tingui més.
El final ha estat una mica estrany perquè perdent ja de manera força definitiva, el Leganés, amb més canvis, s’ha posat a jugar, però, d’aquí plora la criatura, no sap acabar les ocasions. Ara sí, aconsegueix provocar tantes com cinc targetes grogues a jugadors blaugranes. Sembla que, amb tants canvis possibles, les grogues es venen barates. I la cirereta del pastís ha estat una fulminant targeta vermella a Javier Aguirre, l’entrenador visitant, que alguna cosa deu haver dit, possiblement provocat per la frustració, ja que el seu equip, el nou cuer de la lliga ocupant el lloc que l’Espanyol ha tingut durant tantes jornades, ho havia tingut bé per treure alguna cosa del Camp Nou.
Dues jornades de la represa, dos Barça diferents i molts jugadors hem vist i en diferents posicions. El fons d’armari serà important, però estaria bé tenir millors sensacions en el joc i no haver de dependre de dues genialitats de dos genis, Ansu Fati i Messi.