Setmanari digtal i esportiu

Dijous, 13 de juny del 2024

El Barça llença a Vallecas (2-1) una excel·lent ocasió d’anar tancant la lliga

La victòria madrilenya no ha perillat mai davant d'una indolent actitud blaugrana

|

- Publicitat -

El Barça s’ha passejat com una ànima en pena per la barriada madrilenya de Vallecas, després d’haver sojornat en un hotel de categoria al passeig de la Castellana. Hi ha dos Madrid, el de la ciutat alta i el de barriada, i el partit ha estat més de carrer que de camp amb llotja de negocis. Així, el partit es pot reduir a unes poques frases: El Rayo Vallecano hi ha anat més, s’ha endut els duels individuals i ha marcat fruit de la decisió que ha tingut, concretament en exercir una pressió constant, que ha incomodat els catalans sempre amb una marxa menys que els seus rivals.

Just després que Ter Stegen salvés miraculosament un gol, un minut més tard, en el 19, ha arribat la primera diana madrilenya fruit de ser més de barriada i de robar una pilota a un migcamp blaugrana, tècnic i amb poca sang, que es pensava que amb toc n’hi hauria prou. Pedri perd una petita batalla per la pilota i Álvaro Garcia xuta creuat amb molt d’encert.

Publicitat

Els següents minuts, pocs però, són els millors dels blaugranes, que aviat tornen a acomodar-se a no-se-sap-ben-bé-què i els minuts s’escolen. Hi ha un gol anul·lat a Lewandowsky per un ínfim fora de joc en una de les escassíssimes ocasions en què els migcampistes han fet circular la pilota a gran velocitat. Era el minut 41 i tot podia haver canviat.

Amb aquesta esperança teòrica de recomposició dels rols s’engegava la segona part, però, ben aviat la pràctila ho ha desmentit, ja que, en el minut 53 ha arribat el segon gol en una jugada força calcada: la pressió dels de Vallecas, ara sobre de Jong, fa que Fran Garcia fugi esperitat cap a la porteria catalana i torni a estar encertat en el xut, davant d’un venut Ter Stegen. Feia molt que l’alemany no rebia, en lliga, dos gols, per passar dels nou que en tenia a onze.

Aleshores, si la defensa ha estat al llarg de molts partits d’aquesta lliga, el baluard sobre el qual s’han bastit les victòries, quan falla, per rectificar-ho no apareix l’eficàcia al davant que també hi havia, ja fa massa partits. Ferran Torres, de nou nul, Raphinha, voluntariós, no acaba les jugades, i Lewandowski segueix havent perdut l’espurna que tenia el 2022. Ansu, entrat començada la segona part, ha iniciat bé la seva participació, però s’ha acabat adaptant a una incomprensible apatia general, com donant per bons els onze punts d’avantatge sobre el Real Madrid.

Ni tan sols el gol del davanter polonès, amb prou minuts pel davant per buscar l’empat com a mínim, ha esperonat l’equip blaugrana a recuperar un punt que s’hauria donat per molt bo. Lewandowsky ha caçat al vol un refús a xut de Kessié (recanvi d’un encara no del tot recuperat Pedri) i, encara més sorprenentment que abans, el temps de joc restant, inclosos cinc d’afegit i un més de propina per les pèrdues de temps dels locals, no han servit ni per fer la sensació que es volgués treure res del barri sinó que s’estava pensant en els llits de primera categoria per seguir amb la tardana migdiada. No es pot anar de sobrat a cap camp, no es pot donar res per fet i, com diu la dita, no es pot dir blat fins que no sigui al sac i ben lligat.

Publicitat

Segueix-nos a les xarxes