La Diada de Sant Jordi i la Nit de Sant Joan són les dues celebracions més aconseguides de la cultura catalana. Però en ple 2019 els cavallers ja s’han adonat que les princeses no necessiten ningú que les salvi i que la seva màxima aspiració a l’hora de matar dracs és la de conquerir trofeus materials. Com el de Lliga, que després del triomf a Mendizorrotza el Barça ja només té a tres punts.
La relació del Barça amb Sant Jordi està influenciada per l’1 a 1 al Camp Nou davant el Leeds en les semifinals de la Copa d’Europa del 1975, pel 0 a 2 davant el Reial Madrid en la mateixa ronda el 2002 i per l’1 a 2 de l’any següent a mans de la Juventus als quarts de final. Tampoc va ser gaire feliç l’empat a zero aconseguit a casa davant el Manchester United de Cristiano Ronaldo a les semifinals del 2008. Els quatre resultats van comportar l’eliminació blaugrana.
Aquesta dinàmica negativa va començar a canviar en lliga amb el 2 a 3 del 2017 al Santiago Bernabéu, aquell que Sergi Roberto va originar a les catacumbes de la banda dreta i Leo Messi va culminar desde la frontal de l’àrea en l’última jugada del partit. El de Reus també ha estat l’instigador del 0 a 1 aquesta nit quan en els primers compassos del segon temps ha decidit cavalcar, deixar-se ajudar per Arturo Vidal i fer arribar la pilota a Luis Suárez, qui ha preferit deixar-la passar perquè Carles Aleñà portés al present els seus gols arribant des del darrera amb el Barça B.
El partit encara estava païnt la novetat i una jugada amb diverses variables, de gol d’Umtiti a penal dubtòs de Tomás Pina fins i tot després de la revisió del VAR, ha acabat amb l’uruguaià clavant l’espasa a l’Alabès des dels onze metres. I encara no havia entrat Leo Messi al terreny de joc. L’argentí, Jordi Alba, Arthur, Lenglet i Rakitic -el croat ni ha viatjat a Vitòria- han estat els titularíssims als quals Ernesto Valverde ha decidit donar descans. Sobretot se’ls ha trobat a faltar en el primer temps, quan el Barça només ha aconseguit arribar de forma clara a la porteria de Pacheco en dues ocasions gràcies a l’empenta de Suárez, qui ha tornat a liderar l’equip com va fer mentre el seu veí de Castelldefels va estar lesionat a la tardor.
L’única arribada basca en el primer període ha estat mitjançant un servei de banda a l’estil islandès que ha finalitzat a les mans de Ter Stegen. El partit, malgrat oferir una millor imatge catalana, en alguns moments primerencs ha recordat als empats a zero de San Mamés i l’Alcoraz. A banda de la introducció en l’onze titular de Carles Aleñà, Arturo Vidal i Umtiti, les rotacions del Txingurri han permès presenciar en el terreny de joc un esdeveniment que no s’ha vist gaire vegades a Can Barça: Dembélé i Coutinho compartint davantera. La millor nota se l’ha emportat el brasiler. De fet, el francès, a qui se li està allargant més del previst el període per tornar a agafar el ritme de competició, ha estat l’escollit per deixar el camp perquè Messi pogués complir la seva més que presumible mitja hora pactada.
Amb l’Alabès ferit i amb el Barça sostenint una espasa plena de sang, aquests trenta minuts no han tingut cap altra pujada d’eufòria que una jugada individual del 10 amb final en el travesser. Els d’Ernesto Valverde han tornat a descansar en el terreny de joc tal i com han posat en pràctica en molts d’altres partits aquest curs. Sense anar més lluny, dissabte al Camp Nou davant la Reial Societat. Però la llei del mínim esforç davant els equips de mitja taula i de la part més baixa de la classificació no ha evitat que el Barça demà mateix pugui ser campió de Lliga si l’Atlètic de Madrid perd demà davant el València.