Aquesta temporada els blaugranes havien guanyat dues vegades els alemanys, però aquesta Final Four de la Champions era la de la temporada passada, ajornada per la Covid-19, el que vol dir que, si tot va com cal, el juny ha d’haver-hi una nova oportunitat. El Barça portava 39 partits sense perdre i ha hagut de ser en la final europea quan no ha pogut ser.
A les semifinals el Kiel havia suat de valent, pròrroga inclosa, per derrotar el Veszprém hongarès i el Barça s’havia mostrat poderós eliminant el PSG, però, a la final, els alemanys han jugat petris, sense fissures i gairebé sense cap error. En atac, la immensa majoria de jugades acabaven en gol i, al darrere, el porter Landin anava acumulant aturades. Tota la primera part el Barça està una mitjana de dos gols per sota i, quan semblava que s’acostava a partir del canvi de porter, Gonzalo per un desencertat Möller, el Kiel s’escapa per tancar el primer període en 19-16.
I a la segona part, en un degoteig lent però incessant, la distància ha anat ampliant-se. El Barça mai no ha pogut fer els seus mortals contracops, que els alemanys s’han replegat sempre molt bé, i com una màquina ben engreixada no han modificat el seu ritme productiu. La desena Copa d’Europa blaugrana haurà d’esperar al juny.