El Barça tornarà a jugar una final de la Champions, per quarta vegada en cinc anys, el pròxim 3 de juny a Eindhoven i el rival el sabrem dilluns quan s’hagi jugat a Londres la tornada entre l’Arsenal i el Wolfsburg, amb la semifinal ara mateix empatada a dos gols. La festa blaugrana l’han viscuda 72.262 assistents, que s’han quedat molta estona, un cop acabat el partit, per celebrar-ho llargament amb les jugadores que han fet una volta d’honor al camp.
El resultat favorable (0-1) aconseguit a Stamford Bridge ha fet jugar les blaugranes amb una relativa tranquil·litat al llarg d’una primera part basada en el control. Les hostilitats s’han obert a la segona part i el partit s’ha convertit en unes anades i vingudes amb molt poc joc al mig del camp. Com a contracop a un perillós contraatac anglès, Aitana travessa tot el camp anglès i, havent atret la defensa que preveu un xut, la catalana cedeix la pilota a Graham Hansen que xuta superant la portera visitant fent entrar la pilota malgrat que una defensora està a punt de treure-la.
I és aleshores quan el Chelsea s’ha revolucionat del tot i ha tancat les blaugranes. No obstant la defensa local ha sabut mantenir-se ferma, amb l’excepció del gol anglès, en el minut 66. Per dues vegades, especialment la primera, les angleses roben la pilota aparentment en falta i, rebots inclosos, assoleixen una bona rematada, que Paños refusa. L’esfèrica, però, arriba a la xarxa catalana en la segona opció, ara de Reiten d’una potent engaltada al vol. Malgrat faltar encara força minuts de joc, la classificació blaugrana per a la final no ha perillat i l’esclat d’alegria al final ha estat dels apoteòsics.