El Bayern de Munic ha guanyat la seva sisena Champions en un matx de molt nivell que s’ha resolt per un sol gol, tot i un ampli reguitzell d’oportunitats per ambdues bandes. Partit igualat, tens i respectuós, amb uns onzes de sortida que ens comencem a conèixer de memòria, sobretot el del Bayern: Neuer, Thiago Alcántara, Lewandowski, Boateng, Goretzka, Davies, Gnabry, Müller, Alaba, Coman i Kimmich.
Per l’altre cantó han jugat d’entrada Navas; Kehrer, Silva, Kimpembe, Bernat; Herrera, Marquinhos, Paredes; Di Maria, Neymar, Mbappe. Aquí podia haver-hi Verrati, en lloc d’Ander Herrera i Perisic o Pavard en lloc de Coman, quan justament Coman, jugador sortit de les categories inferiors del PSG, ha estat el golejador.
El partit ha començat sense treva amb un PSG cada cop millor. En el minut 18, Neuer teu una doble pilota a Neymar, primer un xut i de seguida un centre. Semblava que en el Bayern no apareixien ni Müller ni Levandowsky, però, en el m.21, el polonès xuta al pal, després d’una mitja volta meravellosa, dirigint la pilota al cantó no natural. No obstant això, en el 23 hi ha un contracop dels francesos amb xut alt de Di Maria.
Un altra opció natural es produeix per lesió i és Süle ha d’entrar per Boateng en el minut 25. Es tem que les lesions puguin anar apareixent, que la temporada ha estat criminal, i segueixen les anades i vingudes. En el m. 28, xut d’Ander Herrera que anava a dins i l’àrbitre no veu el corner que desvia Goretzka i, en el 30, Levandowsky remata, caient a terra a metre i mig de Neuer, i el porter hi posa els punys.
No hi ha migcampisme sinó recerca de les àrees amb rapidesa i la primera part acaba boja amb oportunitats a les dues àrees buscant el gol anomenat psicològic: en el 44, Mbappé té una segona oportunitat clara per obrir el marcador i la xuta sobre Neuer. De seguida un contraatac que talla Navas i encara hi ha temps per a un possible penal a l’àrea francesa, just abans del xiulet.
El canvi a la segona part és el convenciment que no hi ha més marge d’entretenir-se i el partit s’embruta. Cauen un devessall de faltes, targetes grogues i, fins i tot un parell de tanganes, la primera en una falta de Gnabri a Neymar, que acaba amb doble groga per a Gnabri i Paredes, que ha sortit a increpar el jugador del Bayern.
El gol que dóna la copa arriba en el minut 58. És un cop de cap de Coman a una centrada ben servida per Kimmich quan el Bayern sembla que ha perdut una opció d’atac, Gnabri decideix recular i agafen la defensa desubicada, una de les mínimes vegades que això passa. Era el moment de matar-ho, per part dels alemanys, i hi ha dues ocasions que gairebé ho fan: en el minut 60, Kimbembe li treu el remat a Levandowsky a boca de gol i es repeteix la jugada del gol amb un servei de Kimmich per a Coman que resol Thiago Silva.
Hi ha temps perquè segueixi la lluita i comencen els canvis tots afavorint el migcampisme que no hi ha hagut fins aquell moment: Verrati per Paredes (64) i Perisic i Coutinho, per Coman i Gnabri, clarament buscant més control.
Després d’una nova ocasió, en el 69, de Marquinhos a passi de Di Maria, Draxler entra per Ander Herrera, m. 71, i el PSG té els seus minuts de domini. Per als alemanys, el valencià Joan Bernat no pot més i entra Kurzawa. També surt Di Maria i entra Choupo-Moting.
Per sorprenent que sigui, el Bayern segueix pressionant molt amunt i roba pilotes que provoquen noves ocasions.
En el 85, surt del camp Thiago Alcántara, en el dia que s’acomiada del Bayern i entre Tolisso donant espai a una nova bogeria de minuts finals amb un possible penal a Levandowsky en el 90 i, en el 90+1, Choupo-Moting, recentment sortit, l’ha tinguda però no ha sabut culminar una jugada de Mbappé cap a Neymar.
Bon espectacle futbolístic, just campió i digníssim subcampió com a final d’una estranyíssima temporada.