La muntanya russa blaugrana passa per una vall profunda i ha permès que el Cadis, centrat en la feina i compromès amb les seves possibilitats, s’endugués la victòria del Camp Nou, amb l’ambient enrarit per l’absència de la grada d’animació, buida en protesta pel xou del dijous i els trenta mil alemanys fent-se els amos de l’estadi. Al camp, Memphis, el que havia de ser el salvador de Koeman, surt per Aubameyang i Lenglet apareix fent parella amb Èric, que Piqué i Araújo no hi són.
Tot i un bon inici, amb control i jugades trenades, no han arribat els moments de perill. Dembélé se n’ha atipat de servir pilotes a l’àrea de les quals la meitat eren inservibles i l’altra no han trobat rematador i quan, vist el panorama, ho ha volgut acabar ell, ha xutat al segon pis. Per contra, els andalusos en les poques ocasions que han tret les urpes han provocat més “uis” que no pas els catalans i, sense pena ni glòria s’arriba al descans.
La segona part comença amb el gol visitant: és el minut 47 i Ter Stegen fa una doble i inversemblant aturada a dos xuts a boca de canó, però res no hi pot fer a la tercera, de Lucas Pérez. Els dos centrals no acaben de ser contundents i al porter alemany se li poden llegir els llavis cridant als seus companys: “Com pot ser que rematin d’aquesta manera?”
Aleshores, Xavi treu tothom del davant, Aubameyang, Adama i Luuk de Jong que, juntament amb Dembélé i Ferran Torres semblen configurar una alineació dels anys 50, quan (com en els futbolins) es jugava amb cinc davanters, però s’ha seguit sense obtenir situacions de perill, amb l’excepció d’un cop de cap d’en Luuk. Resumint: hi ha crisi de joc, d’idees, de frescor. En Gavi ha estat dels que hi han posat decisió i força i, per contra, Frenkie de Jong ha estat absent i ha perdut moltes pilotes. Les estadístiques són brutals:
POSSESSIÓ: Barça 75% – Càdis 25%
PASSADES: Barça 614 – Cadis 140
REMATS A PORTA: Barça 6 – Cadis 4
Ens haurem de repetir del que vàrem escriure dijous: Com es nota l’absència d’en Piqué i d’en Pedri! El primer perquè està compromès des del bressol amb l’equip, que està molt clar que no juga per diners amb les comissions que s’embutxaca (9 milions per col·laborar a portar la Supercopa d’Espanya a l’Aràbia Saudí) i el canari per la clarividència futbolística que atresora i les ganes de començar a posar títols en les seves encara buides vitrines.
Deia en Xavi que, per a la temporada que ve li calen força reforços i semblava una exageració amb les incorporacions de l’hivern. Cal discernir si el que cal són noves cares o que l’ADN Barça torni a prevaldre i, repetint de nou l’argumentari de la crònica de dijous, la comparació amb aquells que tu i jo sabem és inevitable quan veus que remunten un 2-0 a Sevilla i tens claríssim, veient el partit, que l’acabaran remuntant. El problema de joc blaugrana és més un problema mental i les paraules claus no són tant els noms dels jugadors, haguts o per venir, com els conceptes, “autoestima”, “confiança” i “seguretat” per exemple, i saber que l’escut que portes al pit també el porten milions de seguidors per als quals cal anar fins al final.