El Girona es complica la vida, i de quina manera. Una nova derrota a Montilivi davant el Vila-real (0-1), i ja en van nou en 17 jornades de Lliga, deixa l’equip català a només tres punts de la zona del descens. Una mala transició defensiva en els primers instants de joc ha deixat els catalans molt tocats per afrontar un tram final de temporada que s’està convertint en una odissea.
Ha estat un partit d’aquells atractius per als espectadors, però tant temut per als entrenadors. Amb molt futbol ofensiu, espais, accions dins l’àrea per part dels dos equips i certes oportunitats de gol, però posant en evidència algunes de les característiques negatives que fan que tots dos conjunts estiguin lluitant per evitar el descens a la Segona Divisió. Joc d’atac valent, atrevit, però ple d’incorreccions defensives que han facilitat les arribades d’un Girona i un Vila-real que han provat d’aprofitar la velocitat dels homes de banda per sorprendre el seu rival.
I a base de bufetades, el conjunt català ha après -sorprenent que no ho tingués clar abans de començar- que no podia regalar espais a un Vila-real que ja va atropellar el Barça a la contra. Ja en el primer minut, Samu Chukwueze ha alertat del seu perill en velocitat i, amb Raúl García Carnero i Juanpe badant en la transició defensiva, el jove extrem del conjunt castellonenc s’ha plantat tot sol davant Bounou i ha avançat els seus amb una definició sense riscos. Els 11.535 espectadors de Montilivi no volien ni mirar. El descens s’aproximava perillosament.
Però a l’equip d’Eusebio Sacristán no l’ha atabalat l’ansietat i s’ha pres amb tranquil·litat un partit que tot just començava. Stuani reclamava intensitat i Aleix i Borja García posaven calma en un joc que necessitava precisió i tota la paciència del món per no cometre més errors i facilitar la vida a Iborra i Cazorla, eixos dels groguets en la construcció del joc. Plantar-se sense pressa a l’àrea de Sergio Asenjo era la prioritat i els futbolistes del Girona han sabut interpretar la millor manera de fer mal al Vila-real, tot i haver comès reiteradament un pecat: no finalitzar ni una sola acció.
Una de les úniques rematades a porteria en la primera part ha acabat en gol dels blanc-i-vermells, però un fora de joc de Patrick Roberts abans de la passada de la mort a Stuani ha provocat que l’àrbitre anul·lés, a indicacions del VAR, la millor de les jugades ofensives del conjunt català, la primera que els centrals Funes Mori i Álvaro no previst després de les reiterades centrades buscant el cap de l’uruguaià.
L’anul·lació del gol ha mantingut els futbolistes locals dins el partit sense alterar-se ni precipitar-se, però ha indignat una afició que en la segona meitat ha explotat contra Eusebio per un canvi que ha obert la caixa dels trons. Fins aquell moment, els seguidors gironins no havien mostrat descontentament envers el seu tècnic, però la substitució de Patrick Roberts, l’únic home capaç de desequilibrar en accions individuals, ha provocat una escridassada que marca un abans i un després en la relació entre el públic de Montilivi i l’entrenador dels blanc-i-vermells.
Els minuts passaven i la decepció creixia a l’estadi gironí, que veia com el seu equip ho provava sense sortir-se’n, seguint sense finalitzar cap accions ofensiva i deixant massa espais a un Vila-real que ha pogut sentenciar a la contra i en dues rematades perilloses de Fornals i Bacca. De fet, el Girona només ha generat una sola oportunitat de gol en la darrera mitja hora de partit – una rematada de cap de Doumbia-, jugant-s’ho tot a vida o mort, fent bona aquella màxima que nega que situar una gran quantitat d’homes dins l’àrea garanteixi disposar d’ocasions. Nova derrota del pitjor equip de la Lliga a casa que el deixa a tres punts del descens.