La primera mitja hora de l’equip basc ha estat boníssima, dominant el Girona en tots els vessants del joc. En el minut 4 ja eren al davant en el marcador en haver-se trobat amb un penal, rigorós com a mínim, per una empenta de Riquelme a Take Kubo i que Oyarzábal ha transformat. Els blanc-i-blaus han insistit en el domini i ha arribat el segon gol en el minut 24 després d’una excepcional centrada de l’omnipresent Take Kubo que David Silva fa entrar a dins de la porteria visitant. Semblava que el partit estava decantat i que, fins i tot, als gironins els podria caure un xàfec.
Doncs no: al descans el marcador ja estava igualat amb el guarisme final de l’empat a dos. En el minut 37, el Girona torna al partit quan Yan Couto vol centrar, la defensa li ho impedeix i acaba centrant amb el peu contrari el que fa que la pilota, en lloc d’obrir-se, es tanqui i, davant la passivitat del porter Remiro, s’escola per l’escaire. Semblava un mal menor per encarar la segona part, però passats dos minuts del 45 i com a darrera acció del període, Stuani, avui que en Taty no hi era, posa la bota per rematar una centrada d’en Riquelme i fa que amb l’empat el partit torni a començar.
A la represa, la Reial Societat de la primera mitja hora no ha tornat a aparèixer, en una clara demostració que el Girona s’havia guanyat el respecte del seu rival d’avui, i el joc ha sigut molt més igualat en possessió. És ben cert que les ocasions més perilloses han arribat del cantó basc, dues resoltes en brillants accions d’en Gazzaniga i una tercera que ha anat al travesser, però també hi ha hagut alguna esgarrapada catalana. Per posar-hi una mica més d’èpica, l’Oriol Romeu veu la segona groga en el minut 86, just quan en Michel treia dos centrals i acabava el matx a pany i forrellat. El Girona sap puntuar en camps difícils i de renom, com el de Donosti i allunyat de tota pressió, juga amb confiança gaudint de la posició noble que s’ha merescut ocupar a la classificació.