El descens segueix xiuxiuejant a cau d’orella d’un Girona que ja suma cinc derrotes consecutives i que s’aproxima perillosament a les posicions dramàtiques de la classificació sense trobar la recepta per posar fi a la caiguda lliure. Aquesta vegada, la patacada ha estat a Balaídos i contra un nou rival directe, el Celta de Vigo (2-1), que s’ha aprofitat d’un moment dèbil del Girona com ja feu el Vila-real diumenge passat i que l’ha derrotat per superar-lo en la taula després de moltes jornades situant-se per sota.
El conjunt d’Eusebio Sacristán no ha fet cap mèrit per endur-se un marcador positiu. Fins i tot, hagués pogut ser pitjor si el Celta hagués tingut un encert superior en les accions en les quals ha posat perill sobre la porteria de Bounou, sobretot en diverses rematades de Maxi Gómez i Aspas que han sortit fregant el pal davant la mirada atònita dels centrals Bernardo i Alcalá, tots dos amb l’esquena superada amb molta facilitat pels davanters de l’equipc gallec.
Però el Girona no ha trenat tres passades correctes. Almenys durant els primers quaranta-cinc minuts, els catalans han semblat no voler saber-ne res de l’objecte que dona sentit al futbol. Possessió altíssima per al Celta (un 70%, amb pics del 76%) i un equip gironí que ha optat únicament per treure’s la pilota de sobre cada vegada que la recuperava per desesperació dels homes més ofensius del conjunt blanc-i-vermell, que no han disposat de cap assistència en condicions per sorprendre la defensa d’un Celta vulnerable.
Sense paciència amb l’esfèrica i buscant les pilotades llargues, corrent a batzegades i sense tenir el cap fred, el mateix Girona ha propiciat que el Celta arribés amb cert avantatge a l’àrea de Bounou. Corrent darrere la pilota i buscant contres amb velocitat, els catalans s’han desgastat físicament davant un equip gallec que ha posat setge sense necessitat de grans esforços i que s’ha avançat en el marcador en una transició ràpida iniciada i finalitzada per Iago Aspas, l’ídol d’una afició que confia la salvació en l’heroi local, que suma sis gols en els quatre partits que ha disputat després de superar una lesió.
La reestructuració tàctica d’Eusebio durant el descans, tornant a una defensa de tres amb dos carrilers, semblava donar els seus fruits amb el gol de l’empat de Cristian Portu, concedit sis minuts després d’anotar-lo per culpa d’una munió de dubtes envers la posició del davanter murcià i del contacte -o no- amb la pilota d’Stuani abans que l’esfèrica arribés a peus del ‘9’. Amb l’ajut del VAR, finalment, Del Cerro Grande l’ha validat i el Girona ha respirat.
Però recuperant la mateixa dinàmica que la sostinguda durant la primera meitat, el Girona ha tornat a fer una passa enrera i ha tornat a permetre que el Celta tornés a mantenir llargues possessions i una posició propera a l’àrea dels catalans, que han seguit buscant la contra i el cap d’un Stuani que no ha disposat de cap enviada en condicions. Amb espais, de nou, Soufiane Boufal, que ja havia deixat en evidència Pedro Porro, ha tornat a desequilibrar la defensa gironina amb una finta i un xut molt col·locat des de la frontal impossible per a Bounou.
Amb més cor que cap, el Girona ha volgut reaccionar altra vegada, però ho ha fet amb precipitació i amb molt poca precisió, sobretot en la construcció liderada per un Douglas Luiz completament erràtic. Els nervis s’han apoderat dels futbolistes blanc-i-vermells i han tranquil·litzat un Celta que allunya el descens després de patir durant més de mitja Lliga. Qui encara l’apropa més és el Girona, que tindrà una nova final el proper dimecres a Pucela, davant un rival directe com és el Valladolid.