Perillosa la tàctica del Cholo Simeone, a casa i davant d’un rival en teoria més dèbil, de jugar a la contra un cop s’ha trobat pel davant en el marcador, especialment quan aquesta circumstància s’ha produït en el minut quatre. L’atac local ha aprofitat les facilitats que els ha donat la defensa visitant i Correa conclou una jugada en la qual Reinildo, primer, i Griezmann, després, han pogut rumiar què fer i servir-li la pilota perquè marqués.
Al Girona li ha costat, però ha anat sedimentant el joc per anivellar el matx sobretot, com dèiem, perquè obertament, els madrilenys, els han deixat fer tot esperant noves detallades del seu trident Correa, Griezmann i Carrasco.
Per encara fer-ho més difícil, l’inici de la segona part és idèntic al del primer temps i Correa, en el 48, torna a marcar ara aprofitant un error de Juan Carlos. Semblava que el partit pel pendent avall per a l’equip local, però el panorama ha canviat quan Riquelme, que juga al Girona cedit justament pels matalassers, marca amb un xut que, en fregar el cos del defensor Giménez, impedeix que Oblak l’aturi, un Oblak que sí que ha parat dos xutassos d’Aleix Garcia en uns minuts en els quals, a més, els catalans han enviat dues pilotes al pal i l’esperança de l’empat era ben viva.
Riquelme, que ha demanat perdó pel seu gol, ha sortit ovacionat de l’estadi que l’any que ve serà casa seva i és d’agrair que l’Atlético no hagi posat la “clàusula de la por”, un Atlético que no enganya: estilets al davant i un porteràs al darrere. El Girona ha tornat a jugar un bon partit, si exceptuem en els errors en la defensa, que finalment han estat definitius i els catalans se’n van cap a casa amb mal gust de boca, que el joc és bo, però els resultats no.