“Ahir vam guanyar el Logronyo i vam dormir segons a la lliga Asobal. Us ho poso aquí perquè si compreu l’Sport no ho veureu per enlloc”, va tuitar dimecres Marc García, jugador del Fraikin BM Granollers. A Catalunya, la cobertura mediàtica de l’handbol es basa en el gegant Barça i més enllà es troba el no-res per molt que l’altre conjunt porti cinc anys consecutius classificant-se per Europa o permeti que la màxima competició estatal estigui capitanejada per dos catalans.
Avui (19.30 h) el Fraikin disputarà al Palau d’Esports de Granollers un dels partits més importants de la seva història recent. Encetarà la fase de grups de l’EHF -pels que no surten del futbol: l’Europa League de l’handbol- davant d’un dels equips més potents d’Europa, el THW Kiel alemany, el qual excepcionalment el curs passat no va aconseguir classificar-se per formar part del seu hàbitat natural, la Champions League, que va conquistar el 2007, el 2010 i el 2012.
“Com a persona del món de l’handbol anar a jugar a l’Sparkassen de Kiel -això passarà el 23 de març- és un privilegi enorme i enfrontar-te a un equip de grans estrelles a Granollers és molt motivador, una experiència que no me la treurà ningú“, explicava Antonio Rama, l’entrenador del Fraikin, en una entrevista recent a La República Esportiva. I sobre el partit d’avui va considerar que “la clau pot ser que no ens hagin estudiat massa i vinguin pensant que els serà suficient la seva major qualitat. A més, veurem com els pots afectar el cansament que arrosseguen del Mundial perquè la majoria dels seus jugadors hi han participat”.
La temporada passada el Fraikin es va quedar a un pas de la Final Four de l’EHF en caure als quarts de final davant el Saint-Raphaël VHB francès. Per arribar una altra vegada a aquesta ronda, a banda del Kiel, els granollerins s’enfrontaran al GOG danès i al Pulawy polonès en la fase de grups, tots dos a domicili en la primera volta. Això provoca que els de Rama estiguin obligats a fer alguna gesta per no arribar a la quarta jornada amb unes possibilitats de classificació -passen els dos primers de cada grup- escasses. “La nostra primera volta és molt fotuda”, admetia el tècnic. I afegia: “hagués canviat el GOG per un conjunt de menys nivell”.
Sigui com sigui, Granollers avui viurà una tarda típica d’altres èpoques, com la dels anys 70, quan, entre d’altres trofeus, el seu equip d’handbol va aixecar quatre lligues espanyoles -des del 1974 no n’ha tornat a guanyar- i una Recopa d’Europa -1975-. Aleshores, a Catalunya i a Espanya l’handbol no era una dictadura blaugrana com ara i miracles com el triomf vallesà aconseguit l’any passat al Palau Blaugrana, que va trencar la ratxa del Barça de 176 victòries consecutives en competicions nacionals, encara era un fet terrenal.