Tot i haver arribat tres vegades a la final, el Liverpool mai no havia guanyat aquest títol. L’any 1981 el mateix equip avui rival, el Flamengo brasiler, el va guanyar per 3–0. L’any 1984 va ser l’equip argentí de l’Independiente de Avellaneda que el va superar per 1–0 (aquests dos partits sota l’antiga fórmula de la Copa Intercontinental) i, ja com a Mundial de Clubs, l’any 2005 qui barrava el pas als anglesos era el São Paulo FC, de nou per un minso 1-0.
Ara, aquest escàs però suficient resultat també és el que s’ha donat, per fi!, a favor dels britànics. Ha calgut anar a la pròrroga i ha hagut de ser un brasiler, Firmino, qui donés la preuada copa al Liverpool FC. Firmino, però, és de Maceió, a 2.200 km de Rio, d’on és el Flamengo.
El partit, però, s’ha assemblat més als antics de la Intercontinental quan era clar, com avui, que s’enfrontaven dues maneres d’entendre el futbol completament diferentes. Els sudamericans han acabat amb la paciència dels europeus en més d’una ocasió i a això hi ha ajudat el justet nivell de l’àrbitre, el Qatarí Abdulrahman Al Jassim. El partit s’ha jugat a l’estadi Internacional Khalifa, de Doha, Qatar, i l’àrbitre ha estat la inevitable torna local.
Els darrers minuts has sigut trepidants. Semblava que cauria el 2-0 amb el penal assenyalat per caiguda de Mané davant Rafinha, però el VAR ho ha tirat enrere i, en el darrer sospir Lincoln ha enviat als núvols un remat que semblava fàcil i que hagués portat el matx als penals.
La història ha estat benevolent i justa amb el Liverpool en el seu millor any en moltes dècades.
