Com a Lió, el joc del Barça no ha deixat ni freds ni calents els seus aficionats. Però sense necessitar la seva millor versió grupal ni comptar amb cap exhibició individual s’ha plantat a la final de la Copa del Rei en golejar el Reial Madrid al Santiago Bernabéu i s’ha assegurat començar el març amb opcions de triplet. No és poc. Sobretot quan en dues de les competicions tens tant aprop el premi gran.
La lentitud de Luis Suárez ha contagiat la resta de l’equip i, malgrat aconseguir tenir el control de la pilota sense Arthur durant el primer temps -60% de possessió-, els moviments a l’hora de construïr el joc han estat lents i previsibles. El mateix conte explicat una vegada rere una altra a la defensa blanca. Resultat: no ha estat necessària cap intervenció de mèrit de Keylor Navas en aquest període. En canvi, el Reial Madrid ha olfatejat l’eufòria del gol en diverses ocasions, la majoria sorgides de les botes de Vinicius Jr. Però el pressionat brasiler segueix amb la seva falta de punteria. Amenaça, desequilibra, apunta i falla obsessivament.
El futbol és així. Qui havia estat el pitjor jugador blaugrana en la primera part, ha estat l’autor del gol que ha avançat el Barça en l’eliminatòria. Luis Suárez ha rebut una passada de Dembélé, disfressats respectivament de Leo Messi i Jordi Alba, i amb un xut ras, el primer del seu equip en tot el partit, ha batut Navas, qui probablement avui ha trepitjat per última vegada un terreny de joc amb la samarreta del Reial Madrid. Per arrodonir l’irracionalisme d’aquest esport, l’uruguaià ha estat qui ha provocat que Varane, en pròpia porta, fes el segon gol blaugrana, i ha provocat el penal que ha comportat que ell mateix, a l’estil panenka, fes el tercer.
En clau blaugrana, el dia havia començat amb l’acceptació de la jutgessa Concepción Espejel de la petició de llibertat provisional per Sandro Rosell després de 22 mesos en presó preventiva. Aquesta ha estat celebrada de forma unànime per l’entorn culer -també per aquells que estan convençuts de la culpabilitat de l’expresident blaugrana-, el qual s’ha posat d’acord en un assumpte com poques vegades s’ha vist en l’època contemporànea. I l’aventura d’aquest dimecres 27 de febrer de 2019 ha finalitzat amb una alegria de l’equip d’Ernesto Valverde en el feu del màxim rival.
Els dos esdeveniments s’han barrejat de tal manera a la psique blaugrana que, fins i tot, a mitja tarda alguns mitjans de comunicació han donat com a noticia una evidència humana: que avui Rosell no estaria present al Santiago Bernabéu. També el judici del procés i les tensions entre Catalunya i Espanya han estat presents al temple madridista. La grada d’animació blanca ha cantat fins a tres vegades “es polaco el que no vote“ en els minuts previs a l’inici del partit, aconseguint que una quantitat de públic significativa se sumés als seus saltirons. Ha repetit l’acció durant el transcurs del matx, però aleshores la proposta ha tingut menys èxit.
I, dissabte, arriba un altre clàssic que el Barça ja ha començat a guanyar avui. No s’albira antipàtica l’arribada de la primavera. L’afició culer desplaçada a Madrid s’ha pogut permetre finalitzar el partit cantant “Vinicius bota de oro“.