Mentre neda hores i hores -a vegades arriba a vuit- en aigües obertes es distreu divagant sobre el proper fitxatge del Barça. No el preocupa patir perquè quan es marca l’objectiu de vèncer en aquestes travesses és conscient que el patiment és un pas necessari. Així que afronta la immensitat oceànica, sovint agitada per l’onatge i complicada pel fred, amb la tranquil·litat de qui es troba en el sofà de casa. Sergio Torres (Mollet del Vallès, 1996) és l’actual guanyador de l’Ultraebre -amb rècord de la prova inclòs- i de la primera etapa de la Triple Corona 2018-2020. En el seu altre objectiu de l’any passat, la Batalla de Rande, va finalitzar segon.
L’estratègia a l’aigua del vallesà acostuma a ser la contrària de la que recomanen la majoria d’entrenadors. Surt ràpid per agafar avantatge respecte els seus rivals i, a partir de la meitat de la prova, comença a dosificar-se. “Prefereixo anar primer perquè, aleshores, és el segon qui ha de fer un esforç extra per intentar atrapar-me. Però a vegades també plantejo altres estratègies. Depèn dels rivals, de la distància de la prova i de com em sento jo mateix en llevar-me. Per això acostumo a prendre la decisió final cinc minuts abans de tirar-me a l’aigua, quan ja porto posat el neoprè, les ulleres i el casquet”. En aquell moment, en Sergio no té cap problema en tirar pel terra l’estratègia que havia decidit durant la setmana prèvia.
El mal gust de boca del 2018 li va proporcionar no poder anar a l’OceanMan Mundial que es va disputar a Dubai al novembre, el regal d’una excel·lent temporada en les travesses estatals. El motiu va ser que no va trobar un patrocinador que li financés les despeses. “Es van apropar diverses marques interessades en proporcionar-me material de forma gratuïta de cara al 2019, però cap que posés diners. En aquest esport, a l’hora de trobar patrocinadors sovint compta més el nombre de seguidors que tens a les xarxes socials que els resultats. És frustrant per mi, però em poso en el lloc de les marques i les comprenc”. Alguns nedadors influencers amb resultats discrets es poden permetre viure del seu esport. En canvi, en Sergio, com tants d’altres esportistes capdavanters en esports minoritaris amb menys de 1.000 seguidors a les xarxes socials, els ingressos obtinguts en les competicions guanyades amb prou feines li serveixen per pagar les despeses dels viatges.
Per això està tirant endavant altres sortides vitals. Li queda poc per finalitzar la carrera de Dret i està opositant per aconseguir una plaça de Mosso d’Esquadra o de Policia Local. Les oposicions li han comportat haver de canviar una mica la seva preparació física perquè feia dos anys i mig que no corria i ara li demanen córrer un quilòmetre en quatre minuts. A més, el 2019 ha estat l’any que ha retornat a les competicions en piscina -forma part del CN Sant Feliu i del CN Aquamasters- i ha disminuït la càrrega d’entrenaments. “Portava moltes temporades entrenant dotze mesos amb només dues setmanes de descans a l’any. I no consecutives. Físicament et van sortint cosetes que sinó te les cuides poden convertir-se en lesions cròniques”. De les dues hores de natació diàries -entre 6.000 i 7.000 metres- durant cinc o sis dies per setmana ha passat a entrenar-se només dos o tres dies. Però, a partir del 3 de juny, tornarà a la càrrega d’intensitat de la temporada passada.
L’objectiu és estar en condicions de competir pels primers llocs en l’edició d’enguany de l’Ultraebre, de gairebé 31 km, que es disputarà el 13 de juliol. “Hi arribaré una mica just, així que fins la setmana abans no decidiré si hi participo o no. La meva mentalitat no em deixa anar-hi només a participar, sinó que voldria tornar a batre el rècord. Però no serà possible per la poca preparació que portaré a sobre”. En millors condicions arribarà a la segona etapa de la Triple Corona, 19 km entre Sálvora i O Grove, a la gallega ria d’Arousa. “El meu propòsit és anar allà a guanyar, però el nedador que va quedar segon l’any passat ara està molt fort i deu portar més entrenaments que jo. Fer podi ja estaria bé perquè s’acumulen les marques d’un any a un altre i malgrat no vèncer podria seguir líder de la general”. El tercer repte de la temporada marcat en vermell és una nova travessa d’ultrafons que es farà a l’octubre al voltant de l’illa de Tabarca, a la Comunitat Valenciana.
“La dificultat d’aquestes competicions recau més en la ment que en el físic. Un nedador que participa en una travessa se li pressuposa una bona preparació física per afrontar-la. En canvi, la ment no sempre està preparada i això provoca moltes retirades. Hi ha nedadors que s’espanten quan entren en un tram d’aigua freda o d’onatge”. La seva pitjor experiència en aquest sentit va ser durant una travessa entre Formentera i Eivissa. L’onatge era tan contundent que no va parar d’ingerir aigua salada. “En acabar la prova vaig passar-me una hora al lavabo. L’aigua salada havia descompost el meu estómac”. De totes maneres, una situació així és una excepció. “Acostumes a acabar les travesses bastant sencer. Malgrat que passes moltes hores a l’aigua, no fas cap esforç anaeròbic. Tot és aeròbic i vas al 70% de la teva capacitat. Però en arribar a la meta te n’adones que has perdut cinc quilos”.
