El Sant Andreu avui necessitava el surrealisme per aconseguir fer trontollar la realitat. Partia amb la font d’inspiració de Salvador Dalí, qui el 1977 va donar un quadre seu titulat ‘Gol’ a l’entitat catalana per salvar-la econòmicament -a dia d’avui, l’expresident Joan Gaspart desconeix on està l’obra d’art i tanca qualsevol conversa sobre el tema amb l’argument que se la devien endur en un dels robatoris que hi va haver a les instal·lacions del club-. I l’equip quatribarrat ha aconseguit alterar la realitat ja durant la primera mitja hora del partit d’anada dels setzens de final de la Copa del Rei davant l’Atlètic de Madrid, en un Narcís Sala amb el vestit de les grans ocasions posat.
Els de Tercera han pressionat satisfactòriament la sortida de la pilota dels de Champions i el Narcís Sala ha embogit amb cada error que han tingut en les passades. Gelson, el jugador matalasser més incisiu, ha creat la primera aproximació visitant en el minut 7 amb un xut ras després d’un gran retall. Segovia ha aconseguit aturar en dos temps una pilota lleugerament enverinada per la fina pluja. Altres jugadors amb nom que han acompanyat a Gelson en l’onze titular ideat pel ‘Cholo’ Simeone han estat Thomas, Kalinic, Savic, Lemar, Vitolo o Juanfran, els quals aquesta vetllada no tenien res a guanyar i molt a perdre. En la màxima expressió de la desgràcia tenen la història de Robert Enke a Novelda.
L’única jugada de perill real que ha aconseguit el Sant Andreu en el primer temps ha arribat mitjançant un xut de falta picat per Alcover en el minut 24 que ha sortit lleugerament desviat per sobre del travesser de la porteria defensada per Adán. Però els catalans estaven aconseguint l’objectiu principal: que els madrilenys no trobessin espais en atac i haguessin de provar sort amb xuts llunyans. Fins que Gelson s’ha escapolit entre la defensa santandreuenca -en posició dubtosa de fora de joc- en el 32 i ha inaugurat el marcador. Res d’especial interés ha passat en els 13 minuts restants.
En l’entrevista que li va fer Mundo Deportivo a Dalí per presentar la seva donació al Sant Andreu, el de Portlligat va ser preguntat per si preferia ser Cruyff o ell mateix. Després de fer veure que desconeixia qui era l’holandés, ell va preguntar per l’edat que tenia. Quan va saber que 30, va sentenciar que li agradaria tenir aquesta edat, però amb el geni de Dalí.
El Sant Andreu ha començat el segon temps intentant tocar la pilota, la qual gairebé li ha durat un minut entre el 46 i el 47 amb un parell de sotanes incloses. Això ha suposat l’inici dels 10 millors minuts locals. Els del Narcís Sala han aconseguit mantenir a l’Atlètic de Madrid lluny de l’àrea de Segovia. Només Gelson i Kalinic han creat un perill significatiu. Aquesta ha estat la tònica de la segona part, amb un Sant Andreu que, malgrat no tenir encara cap ocasió clara de gol, intentava posseïr el màxim temps possible la pilota i en poques jugades ha decidit rifar-la amb una puntada cap amunt. I en el 81 ha obtingut la recompensa amb un xut de Baldeh, el treballador de la botiga Women Secret del Maremàgnum, que ha obligat a Adán a estirar-se sota el diluvi. En el còrner posterior la pilota no ha entrat perquè Jesús Gil no ha volgut. Una tripleta de rematades del Sant Andreu s’han trobat amb el travesser, la defensa matalassera i la mala sort. Poc després, Jaume també ha tingut l’empat -i el gol de la seva vida- a les botes, però no ha encertat.
El Sant Andreu ha aconseguit fer trontollar la realitat i s’ha permés somiar fins la tornada al Wanda Metropolitano. Tal i com volia Mikel Azparren.