Diumenge, 24 octubre 2021

El Sevilla posa el Barça en dificultats (1-1)

Primera prova de foc per a l'equip de Koeman

|

El Sevilla és una altra cosa i aquest diumenge ha demostrat perquè és guanyador a Europa i perquè era al bombo número u del sorteig de la Champions. És un equip rodat, amb dues peces noves (una de les quals és Rakitic) i la bona notícia és que un equip en construcció, com l’actual Barça, no n’ha sortit malparat.

A l’onze inicial blaugana hi eren els mateixos, amb Araujo en el lloc del sancionat Lenglet i seguim veient la versió inicial del Barça 20-21 substancialment diferent de la temporada passada, és a dir, de fa menys de dos mesos, però aquesta vegada tenint al davant un gran equip. Per tant ha estat fins i tot normal que comencés dominant l’onze andalús i que ho plasmés en el minut 8 amb el primer gol, traient profit d’una jugada a pilota parada. Alerta: el Sevilla ho ha rematat tot. Tota pilota centrada ha trobat rematador i hi ha hagut sort que les rematades no han anat entre els tres pals. El gol andalús ha estat resultat d’una rematada de cap que, refusada, Luuk de Jong ha afusellat des de dins de l’àrea.

I una cosa molt bona: l’empat solament ha tardat dos minuts. Messi llença Alba, “comme d’habitude”, i de tan sabut que és aquest moviment, Navas ha fet el que fos per interceptar la passada, deixantla bimba als peus de Coutinho (que l’any passat no hi era) que ha xutat a col·locar.

Da Capo i tornem a començar. I aleshores s’ha vist un partit de 80 minuts que ha acabat 0-0, però d’aquells empats sense gols amb moltes pilotes llargues (a can Barça no hi estem acostumats) gairebé sense migcampisme (Busquets i de Jong, el nostre, tenint molta feina) i, dissortadament, amb solament una de les dues bandes produint: l’esquerra. A la dreta, Sergi Roberto és solvent, és un diesel, però al davant, lamentablement, Griezmann no acaba de carburar: participa molt poc i quan ho fa no acaba de definir i comet errors com que se li escapi una autopassada o, en una situació prou favorable per a un home del seu preu, xuti la pilota a fora.

No ha estat fins ben entrada la segona part que es pot afirmar que el Barça ha anivellat la possessió que, jugant amb tanta rapidesa i amb tants desplaçaments llargs, sí que coincideix amb les oportunitats. I a part de les jugades de perill, que han sovintejat i anat molt repartides entre els dos equips, ha estat en els minuts finals quan els dos equips han buscat la victòria. No ha estat, en absolut, un empat conformista o de compromís.

I aquí la darrera reflexió, que segueix el fil de les cròniques anteriors: hi ha disciplina, hi ha compromís, hi ha lluita per mantenir la titularitat. Avui ha començat a trucar a la porta un altre recanvi immediat, Sergiño Dest, que ha debutat a l’esquerra per lesió de Jordi Alba, i ho ha fet prou bé. Ofegats el doble pivot, l’entrada de Pjanic ha permès, fins i tot, que Frenkie de Jong aparegués més amunt i ha tingut un remat que a punt ha estat de fructificar, a més, a passada de Busquets. Al llarg del partit, amb tant d’amunt i avall, hem vist diverses vegades jugadors fora del seu lloc demostrant molta implicació.

Seguim amb les bones sensacions, però, com s’ha dit en començar, el Sevilla és d’una altra divisió que els anteriors rivals fins ara. Això, avui, ha començat a anar de debò. I malgrat que es podria dir que “s’han perdut dos punts a casa”, un servidor pensa que, a aquestes altures de la pel·lícula, ha anat prou bé.

Publicitat

Segueix-nos a

2,793M'agradaAgradda
2,336SeguidorsSeguir

Opinió