“Un equip necessita idees quan surt a jugar, de la mateixa manera que Kant les necessitava quan es posava a escriure”, va dir l’escriptor val·lisoletà Francisco Umbral, qui, a vegades, també deia tonteries com que la seva companya de professió i de ciutat, Rosa Chacel, era una bruixa. El Valladolid es va prendre al peu de la lletra els consells d’un dels seus fills il·lustres i va plasmar a la perfecció la idea de plantar una nova gespa al seu estadi quatre dies abans de la visita del Barça -després de més de dos mesos sense que s’hagi jugat cap partit oficial allà-.
La Liga aposta per aventures galants als Estats Units mentre permet la vergonya de gespa que avui ha mostrat el José Zorrilla. Potser els espectadors xinesos i nord-americans que tant importen a Javier Tebas no han quedat massa contents amb l’espectacle presenciat. El Barça ha hagut de pedalejar sobre les llambordes portades d’Àvila per intentar fer alguna cosa que s’assemblés a aquell esport anomenat futbol. A més, com que ha mantingut en tot moment el domini de la pilota, la zona on més s’ha aixecat la gespa ha sigut la de l’atac blaugrana. En canvi, la meitat del camp defensada per Ter Stegen a la primera part ha sigut una recreació de la Plana de Vic que ha permès més d’un contraatac amb perill del Valladolid.
Valladolid és la terra de l’Urruti t’estimo, del gol de cap d’un recent pujat del planter Xavi que va salvar a Louis Van Gaal, d’uns excel·lents vins, i dels orígens futbolístics de Mario Abrante i d’Eusebio Sacristán. Terra de contrastos. Un altre jugador que també va passar pels dos clubs va ser el serbi Dragan Ciric, però, en el seu cas, primer va jugar al Barça. Com Jordi Masip, l’actual porter del Valladolid que, després de passar-se la primera meitat de la seva vida professional posant els diners, els títols i l’oportunitat d’entrenar amb Leo Messi cada dia per davant de jugar, ara, als seus 29 anys, per fi és titular a Primera Divisió. Avui, contra el seu ex equip, ha demostrat amb diverses intervencions de mèrit, especialment les que li ha tret a Coutinho a la primera part i a Malcom a la segona, que, esportivament, hagués pogut aprofitar d’una millor forma tots aquests anys viscuts entre la banqueta i la graderia del Camp Nou.
L’última visita de l’equip blaugrana a la ciutat castellana va ser el 8 de març de 2014 amb el Tata Martino a la banqueta i Neymar al camp. El Valladolid, que només guanyaria set partits aquella lliga i sentenciaria, així, el seu descens a Segona Divisió, va imposar-se per 1 a 0 amb gol de Fausto Rossi en un partit infaust del conjunt català. A la mitja part, es temia una repetició d’aquell resultat, però entre Sergi Roberto i Démbelé han avançat als d’Ernesto Valverde. Els jugadors locals han demanat si la pilota havia sortit; des de la sala del VAR han certificat a l’àrbitre, Ricardo de Burgos Bengoetxea, que tot era correcte. En canvi, ha anul·lat per fora de joc el gol de Keko en el temps de descompte que hagués donat l’empat al Valladolid. El poeta i dramaturg que dona nom a l’estadi val·lisoletà ja va escriure que “a bon jutge, millor testimoni”.
D’aquesta manera, el primer equip ha seguit els passos del Barça B, que la temporada passada a Segona Divisió, i també en el seu primer desplaçament a la lliga, va guanyar al José Zorrilla per 1 a 2. Aquell dia es va decidir fitxar a un tal José Arnáiz.