Quan a finals de l’any 1899 un grup d’amics de diverses nacionalitats encapçalats per Joan Gamper van decidir fundar el Foot-Ball Club Barcelona és segur que no eren conscients que estaven encenent una reguera de pólvora que amb el pas dels anys acabaria estenent-se arreu del país, per d’altres territoris i que també arribaria a prendre forma d’un reguitzell de diverses pràctiques esportives. És molt probable que tampoc imaginessin que la nova entitat tindria un pes rellevant dins la vida social catalana. D’aquell nucli inicial de poc més d’una desena de persones que tenien per objectiu practicar el seu passatemps favorit, en sortiria un club que en pocs lustres es guanyaria l’etiqueta d’equip de Catalunya, i que cent vint anys després seria seguit als cinc continents alhora que competiria al més alt nivell internacional en diverses disciplines esportives.
Amb tot, la influència del Barça va molt més enllà del seu arrelament social a casa nostra i del prestigi esportiu dels seus equips, perquè també ha estat inspiració per a la creació d’altres clubs que no tenen cap vinculació formal amb l’entitat genuïna. Sens dubte, el cas més conegut el trobem a Equador, on el Barcelona Sporting Club, de la ciutat de Guayaquil, ha esdevingut el club més important del futbol d’aquell país, amb 15 títols de campió, un més que el seu rival acèrrim, l’Emelec, que és el club de la companyia elèctrica nacional. El Barcelona Sporting Club llueix un escut molt semblant al del Barça -circumstància que els va donar més d’un maldecap quan Sandro Rosell presidia l’entitat catalana- i utilitza com a colors el groc, el blau i el grana. La raó d’aquest agermanament estètic amb el Barça rau en la figura dels fundadors, un grup de catalans i descendents de catalans, com Onofre Castells i Eutimio Pérez Arumí, que el 1925 van aprofitar la creació d’un club de futbol al barri de l’Astillero de la capital equatoriana per homenatjar el seu estimat Barça.
Sense sortir de Llatinoamèrica, a les Antilles, trobem un altre equip que també clona la imatge del club català, però en aquest cas a un país tan poc futbolístic com és la República Dominicana, paradís del beisbol. A la capital té la seu una entitat anomenada Club Barcelona Atlético, que fins aquest any 2019 lluïa un escut de clara inspiració culer, amb les franges blaugranes als quarters inferiors, una cinta central amb les inicials i a la part superior, en comptes de les quatre barres i la creu de sant Jordi, la bandera nacional i una silueta del país. Sense ser tan reeixit com el Barcelona Sporting Club, també ha aconseguit algun èxit rellevant, com són els dos títols de campió de lliga dels anys 2007 i 2016.
El país més futbolístic del món, el Brasil, no es podia quedar fora de la llista de territoris amb fills no reconeguts del FC Barcelona i, de fet, és on n’hi ha més. Podem comptar-ne ni més ni menys que fins a cinc. El Barcelona Futebol Clube, de l’estat de Rondônia, juga de blaugrana i és conegut com a “O Catalão Vilhenense”, fent referència a la ciutat on disputa els seus partits, Vilhena. L’escut que el representa té una forma que recorda vagament al del Barça, però inscrit en una circumferència. A dins, franges blau i granes amb la pilota vintage incrustada i també tot un seguit de pals grocs i vermells en referència a la bandera catalana. El Barcelona Esportivo Capela, de la ciutat de São Paulo, no juga de blaugrana -vesteix de blau cel- però té un escut de clara inspiració barcelonista i és conegut amb el sobrenom de “Barça”. Per la seva banda, el Clube Atlético Barcelona és una entitat fundada l’any 1951 a la ciutat de Sorocaba, a l’estat de São Paulo, i malgrat que no vesteixen amb els colors blau i grana, i que l’escut no té res a veure amb el que tots coneixem, ells s’autoanomenen “Barça”. Fent un salt cap a l’estat de Rio de Janeiro, trobem al Barcelona Esporte Clube, el conegut com a “Barça carioca”. Juga a la capital de l’estat i llueix un escut clònic al del Barça genuí, però amb modificacions als quarters superiors, atès que en comptes de les quatre barres hi apareix la bandera del Brasil, i en el lloc de la creu de sant Jordi hi ha la paraula “Rio”. Un dels uniformes que vesteix és blaugrana amb tres franges verticals, com l’original que, per cert, a casa nostra la multinacional Nike s’entesta en menystenir. L’últim del quintet de clubs brasilers és el Barcelona Futebol Clube, de Pernambuco, que juga a la ciutat de Jaboatão dos Guararapes i és conegut com a “Barcelona do Jordão”. El seu origen és el que té menys a veure amb el club català, ja que es tracta d’una evolució del nom de la mascota del club, un gos pequinès de nom “Bacé” que no es perdia cap dels partits que jugaven un grup d’amics que acabarien posant la llavor del club.
Al continent europeu trobem dos casos curiosos de semblança amb el Barça, un a Itàlia i un a l’illa de Malta. El club italià en qüestió és el US Sassuolo Calcio, que en l’actualitat juga a la sèrie A, és a dir, a la màxima categoria. El seu escut és un clar transsumpte del que té el club català, si més no, del d’abans de l’última reforma. La meitat inferior son franges amples amb una pilota incrustada al mig, però no amb els colors blau i grana, sinó amb el verd i el negre de l’entitat. A la part superior de l’emblema es respecten els dos quarters clàssics, però a la dreta les barres no són dels colors de bandera catalana, sinó que s’hi alternen el verd i el negre. Finalment, on hi va la creu de sant Jordi, el Sassuolo mostra part de l’escut de la seva ciutat. El cas maltès té més semblança encara, i es tracta de l’equip de la ciutat de Marsa, una petita localitat del sud-est de l’illa. El nom de l’entitat és Marsa Football Club, vesteix de blaugrana a franges verticals i el seu escut és gairebé una rèplica de la versió original catalana. Les úniques diferències són a la mitja part superior, on la creu de sant Jordi deixa pas, com no, a la creu de Malta i les quatre barres, cedeixen el seu espai a la bandera nacional vermella i blanca. Avui dia juga a la primera divisió maltesa i la temporada 1971/72 va arribar a disputar la primera ronda de la Copa de Fires, essent eliminat per la Juventus per un global d’11 a 0.
Hem deixat per al final el cas que més sorprendrà, com és la l’empremta barcelonista a la Nova York dels anys vint. En efecte, ja sigui per la presència d’emigrants barcelonins a la gran ciutat o per la fama internacional del Barça, en aquella dècada trobem la presència d’equips que empren el nom de la ciutat a les lligues locals. L’any 1923 un grapat de clubs de la megalòpolis americana van fundar una competició anomenada Liga Hispano Americana de Balompié i entre ells no hi podia faltar el Barcelona Football Club. La premsa de l’època els anomenava “l’equip català” i disputaven partits a diversos camps, com ara el McColrick Field i el Hawthorn Field de Brooklyn o el Jasper Oval de l’Upper Manhattan. A més de competir a la primera divisió, el Barcelona FC comptava amb un filial a la segona, el Barcelona FC “B”. La temporada 1926/27 aquest Barcelona FC finalitza cuer el seu pas per la Liga Hispano Americana de Balompié, però la temporada següent ja trobem un altre equip, el Barcelona Athletic Club, disputant una competició de primer nivell, la Empire State League. Tot i tenir un debut poc reeixit, amb una derrota per 7-0 davant dels New York Celtics d’Astoria, acabarà essent un conjunt important d’aquesta competició. A una alineació de febrer del 1929 s’intueix la presència catalana a l’onze titular: Edward Rigol a la porteria; com a defenses James Carbonell i Joseph Publicino; al mig del camp, Jesse Maxenchs, Emilio Rodríguez i Melo España; i una davantera formada per Ángel Pérez, Philip Mericcia, Raymond Sebastian -la gran estrella- Joseph Rigol i Joseph Pérez. A partir de la temporada 1929/30 els barcelonistes -a qui la premsa coneix com a “Barsa”- es muden al Wingate Field de Brooklyn, però amb l’arribada de la Gran Depressió la pista d’aquests equips s’esvaeix, i no serà fins el 1937 que un altre onze sota el nom de FC Barcelona trepitgi els camps de futbol de Nova York, però en aquest cas serà ni més ni menys que el genuí, el català, que en plena Guerra Civil espanyola va arribar-hi per jugar una sèrie de quatre partits amistosos. Però això és una altra història.