El Barça ha fet públic el tancament de l’exercici econòmic 2018-19, és a dir, ha explicat quins ingressos, quines despeses i quin benefici ha tingut després de finalitzar la temporada el 30 de juny passat. En línies generals, la lectura és diàfana: més ingressos, més despesa i menys benefici del pressupostat i aprovat en l’Assemblea General de l’octubre, que preveia un resultat positiu d’11 milions d’euros després d’impostos. Finalment, aquest benefici s’ha tancat en 4,5 milions, i això que el club ha aconseguit acumular fins 204 milions d’euros en els traspassos de Lucas Digne, Yerry Mina, Aleix Vidal, Marlon Santos, Paulinho Bezerra, Paco Alcàcer, André Gomes, Jasper Cillessen, Marc Cardona i Denis Suárez.
El conjunt blaugrana segueix essent el club esportiu amb més ingressos del món. Aquest curs, la facturació s’ha incrementat fins els 990 milions d’euros, una xifra molt propera als 1.000 milions compresos en el Pla Estratègic dissenyat el 2015 i previstos per l’any 2021, el moment en el qual Josep Maria Bartomeu finalitzarà el mandat a la presidència. Tot i que els informes de grans companyies com Deloitte o KPMG n’eliminen els ingressos per traspassos de jugadors, des del club se segueix computant la venda de futbolistes com un ingrés ordinari, una modificació imposada la temporada passada i que obliga la junta directiva culer a treure un bon grapat de diners en cada mercat pels professionals a qui l’entrenador considera prescindibles.
El Barça necessita ser el club amb més ingressos del món perquè també és l’entitat esportiva amb més despesa del planeta. D’això que el benefici sigui únicament de 4,5 milions d’euros, havent-se reduït per tercer any consecutiu (15M en l’exercici 2014-15, 28M el 2015-16, 18M el 2016-17, 13M el 2017-18 i 4,5M aquest 2018-19). Aquesta temporada, la despesa s’ha situat en 973 milions, també la més alta de la història, en bona part causada pels sous dels esportistes, majoritàriament els de futbol. En la darrera memòria econòmica -2017-18, els salaris esportius van significar el 72,44% de la despesa total del club, una partida que es manté com la més elevada del balanç en aquest últim exercici i que té com el seu màxim exponent el capità Lionel Messi. En aquest sentit, els gestors blaugrana han interpretat al peu de la lletra aquella màxima pronunciada per Johan Cruyff: “Els diners, al camp i no al banc”.
El soci barcelonista vol i necessita els millors jugadors. Els més especials per aixecar els tres grans títols pels quals el Barça competeix cada temporada. Les dues patacades de Roma i Liverpool, la darrera encara més decebedora que la primera, converteixen la final d’Istanbul del proper 30 de maig en l’objectiu prioritari de la directiva presidida per Bartomeu. També ho són la Lliga femenina de futbol, l’Eurolliga de bàsquet, la Champions League d’handbol, la Lliga Europea d’hoquei patins i la Champions League de futbol sala, els grans tornejos als quals aspiren totes els equips professionals del club després d’una temporada plena de frustracions a nivell continental.
D’aquí que el president blaugrana, carregat de responsabilitat havent assumit les vicepresidències esportiva, institucional i econòmica, hagi decidit tirar la casa per la finestra amb la contractació de grans figures de talent mundial per a totes les seccions: Griezmann, De Jong, Neto, Mirotic, Abrines, Higgins, Davies, Graham Hansen, Jennifer Hermoso, Falcón, Cindric, Hiraishi i Helder Nunes. És una evidència que la temporada vinent, el tancament de l’exercici econòmic reflectirà una nova ascensió en la massa salarial esportiva. El club ha incorporat molt talent, el màxim possible per assolir els títols somiats abans de clausurar l’etapa de Bartomeu a la llotja del Camp Nou. Tenir els millors és car, significa una despesa enorme per al pressupost de qualsevol entitat esportiva, però el propietari vol resultats. L’esport per davant de l’economia. Al Barça no li calen grans superàvits per tenir el soci content. Ara bé, com es farà l’Espai Barça sense capital propi?
