Divendres, 22 octubre 2021

Els Dragons acaronen la proesa (12-10) fins al darrer moment

Els dos punts de la darrera transformació acaben marcant la diferència a favor del Saint Helens anglès

|

L’equip anglès del Saint Helens no ha deixat que un equip no britànic s’endugués per primera vegada la Super League XIII i els Dragons Catalans de Perpinyà han caigut digníssimament davant de l’equip que defensava el títol en un marc tan especial com Old Trafford, el camp del Manchester United.

L’inici, la “mise-en-scène”, ha estat de gran espectacle, de gran ocasió, amb els dos escuts, de mida enorme, música i focs d’artifici. Un miler i mig d’aficionats catalans s’hi han desplaçat i, tot i no poder tornar amb la victòria, s’enduran una molt bona actuació del seu equip amb solament dos petits errors en els minuts finals que han propiciat el darrer assaig dels locals i han avortat el darrer atac.

L’inici del matx ha fet por amb una superioritat inicial dels anglesos que sovintegen perillosament la línia de marca. No obstant són els catalans el qui obren el marcador amb un xut a pals de James Maloney (2-0). Força de seguida, en el minut 13, els anglesos, mitjançant Naiquama, aconsegueixen el primer assaig, ben murri quan, malgrat semblar placat, ha pogut allargar el braç . La transformació era molt lateral i no ha aportat punts, per tant s’establia el 4-2. Una transformació per banda, a uns respectius cops de càstig, porta el marcador al descans amb un ajustat 6-4.

A la mitja part, en la retransmissió televisiva, ens han passat l’himne dels Segadors que els afeccionats catalans han cantat abans de l’inici del joc. Ha estat un bucle que les tres estrofes s’han sentit tres vegades. No voldria imaginar-me el que no és, però un servidor ha notat nerviosisme entre els comentaristes que no sabien gaire què dir i fins i tot (el locutor es creia fora) ha respost a algú de control i s’ha sentit: “Doncs que durin Els Segadors, que jo no ho puc parar”.

A la segona part arriba un assaig i transformació dels nord-catalans, en el minut 49, i el marcador capgira a 6-10. Just abans hi havia hagut una expulsió d’un jugador anglès per evitar una marca clara dels catalans i hi ha hagut uns minuts de clara superioritat catalana. Aleshores han arribat les dues jugades definitives: un error defensiu propicia un forat per on, de nou, Naiquama s’ha esmunyit i igualava el marcador a 10, que s’ha convertit en el 12-10 que ja seria el guarisme final. No obstant això, els Dragons han passat a l’atac i han estat ben a prop de marcar i quan l’atac anava a l’inrevés, un error en la recepció en terreny català ha fet que es perdessin molts metres i fessin impossible tornar a tenir una darrera opció d’atac.

Sobretot, però, cal felicitar els Dragons Catalans que ens han tingut estacats davant el televisor en un curset intensiu del rugbi a 13, un prodigi de força i d’intensitat, un joc sense treva, a la vegada que noble i esportiu.

Publicitat

Segueix-nos a

2,793M'agradaAgradda
2,336SeguidorsSeguir

Opinió