Diumenge, 24 octubre 2021

Èpic partit del Barça que remunta el Sevilla (3-0) i arriba a la final de copa

Ha calgut una altra prórroga però s'ha vist des de l'inici que l'equip hi anava de debò

|

Partit de copa amb dos equips jugant obert i sorprèn que el Sevilla pressioni molt amunt. És clar que no vol que el Barça pensi per crear joc i el joc no s’ha creat posicionalment ni amb tàctiques de pissarra sinó anant-hi i fent d’aquest esport un art, una meravella. Un exemple d’això és el primer gol, de Dembélé en el minut 11. La jugada coral d’atac dels blaugranes havia sigut primorosa, però s’espatlla al final i reposa en el francès que, com si fos un triplista de bàsquet que, quan una jugada s’encalla decideix tirar a cistella, Dembélé decideix xutar en lloc de tornar a muntar una nova jugada. A més de ser un xut excel·lent i entrar per l’escaire, sorprèn tothom per l’inesperat de la solució trobada, la més senzilla: xutar. És un joc preciós, vibrant i un goig per als amants del futbol, amb un Messi molt treballador apareixent per tot el camp i implicat en defensa, i amb el ressuscitat Pedri demostrant a cada pilota que toca que és un jugador escollit pels Déus.

Era impossible que la segona part fos igual de trepidant. La tensió és la mateixa, però comencen les imprecisions i també les lesions musculars: el català del Sevilla, Aleix Vidal, després de diverses corregudes vertiginoses es trenca i ha de marxar. El Sevilla es defensa amb ordre davant del constant l’atac-i-gol barcelonista i té el seu moment quan li assenyalen un penal a favor, en el minut 73. És discutible que Mingueza tiri Ocampos a terra, que hi posa una mica de teatre, però el contacte cama amb cama sí que existeix. Ter Stegen, però, no només atura el xut de canari del mateix Ocampos sinó que la bloca.

Dembélé està mort però aguanta. Koeman, potser una mica tard, gasta la darrera finestra fent sortir Braithwaite i Trincao, però el desllorigador el dóna Gerard Piqué que el darrer sospir, 90+3, remata una centrada de Griezmann que havia recollit una pilota salvada d’anar a córner per la defensa andalusa. Moments abans, en el 92, el centrecampista sevillista Fernando havia vist la segona groga i, per tant, la pròrroga els andalusos l’encararen amb un home menys.

A la pròrroga el Barça comença atacant, amb seny, però constantment i aviat, en el 94, arriba la centrada per l’esquerra de Jordi Alba que Braithwaite resol com un autèntic ariet, arrencant uns instants abans que el defensor, i arribant-hi per desviar la pilota a la xarxa. Al cap de poc, en el 99, la sang se’ns gela als culers, que hi ha una mà de Lenglet a l’àrea, una pilota rebotada del seu pit. El Var hi posa misteri, però no el dóna.

Comença la segona part de la pròrroga i nou ensurt, que Piqué es lesiona ell sol fent un gir. Umtiti havia estat escalfant tota la segona part, imaginem per donar-li descans si s’esqueia, però ara ja no hi ha més canvis. Això no obstant, tot i semblar una lesió dolorosa, el central, minvat i jugant amb una sola cama, ha demanat tornar a entrar. Ha estat un final èpic amb el Sevilla, lògicament anant a l’atac per fer el gol que els hauria classificat, però les forces estaven al límit i tampoc no ha caigut el quart gol local per la mateixa raó. Excepte a Vallecas, totes les eliminatòries d’aquesta copa han necessitat pròrroga. Si s’acaba guanyant, s’haurà ben suat.

Publicitat

Segueix-nos a

2,793M'agradaAgradda
2,336SeguidorsSeguir

Opinió