Alemanya és molt poderosa, però no és invencible. Una de les favorites per aixecar la Copa del Món ha debutat a França amb dues victòries sense gaire brillantor. Després de l’1-0 contra la Xina -el gran enfrontament que no va satisfer les expectatives de molts-, les alemanyes només han rascat un gol davant d’una Espanya amb molt caràcter. La selecció espanyola tenia l’ambició de fer un paper més bo que el del primer partit, essent coneixedora de l’abscència de Maroszán, la gran estrella germànica. I ho ha aconseguit.
La intensitat dels primers vint minuts ha sorprès a l’equip de Voss-Tecklenburg. Tot i així, Espanya ha desaprofitat les ocasions que, clarament, la podrien haver fet marxar victoriosa de Valenciennes. El conjunt de Jorge Vilda ja havia mostrat una falta de gol en el duel contra Sudàfrica. Malgrat haver guanyat 3-1, dues dianes van arribar de penal. Espanya, valenta, ha estat qui ha dominat el joc i qui ha portat el ritme del partit. Les xifres no enganyen: un 59% de la possessió ha estat de les vermelles.
Tot i així, perdonar davant d’Alemanya sovint es paga car. De la mateixa manera que les germàniques van tirar endavant el duel contra la Xina, el canvi de plantejament de Voss-Tecklenburg ha tornat a donar els seus fruits. Sense Maroszán i amb Magull i Leupolz a la banqueta, les alemanyes han optat per transicions ràpides a la recerca de Huth i Gwinn, les dues amenaçes principals, per compensar la manca de possessió. Només cal comparar les 505 passades que ha fet Espanya amb les 281 de la seva rival. Finalment, després de portar la iniciativa, La Roja ha pecat d’indecisió, posant fàcil el gol a Sara Däbritz. La situació del joc ha fet pensar que el resultat era remuntable. I, de fet, Espanya ha reaccionat, buscant l’empat fins al final mitjançant bones accions de Nahikari i Lucía García. Massa tard. Ara, l’única opció que pot tenir Espanya per quedar-se a França, és vèncer les xineses.