El Midsommar és una de les festes més importants i especials de l’any a Suècia. Dins d’aquesta celebració per l’arribada de l’estiu i, per tant, de la calor, que posa punt i final a una llarga temporada de dies freds i curts, és típic lluir corones de flors i fulles com a símbol de la bona sort. Els aficionats suecs han traslladat aquest complement tant tradicional i sentimental a l’Stade Océane de Le Havre –gairebé ple amb 22.418 assistents-, on el seu país s’ha enfrontat a la temuda selecció nord-americana per sisena vegada en la història de la Copa del Món. De fet, el duel més repetit de tots els temps s’ha fet esperar amb una motivació extraordinària. Ambdós equips ja havien aconseguit la classificació per la següent fase gràcies a victòries còmodes contra Xile i Tailàndia, de manera que el rival requeria una exigència més elevada.
L’únic que estava en joc a la localitat normanda, protegida per la riba del Sena, era l’accés als vuitens com a primeres de grup. Les nord-americanes, recolzades per una gran massa d’aficionats que, en nombroses ocasions, ha sufocat els càntics nòrdics, no s’han guardat ni un bri de la competitivitat i del caràcter que les ha acompanyat en la seva escalada fins al cim del món. Les vigents campiones han deixat clara, i d’una manera molt ferma, la seva ambició d’aixecar el trofeu de nou.
Malgrat tot, l’enfrontament també ha tingut una connotació d’orgull. Els resultats d’edicions anteriors jugaven en desavantatge per a Suècia, amb només una victòria i l’empat al Canadà. Però les sueques van aconseguir clavar una espina al cor de les americanes als Jocs Olímpics de Rio del 2016, eliminant-les abans de les semifinals en una tanda de penals un xic controvertida. Si Lisa Dahlkvist convertia l’últim xut des dels onze metres, Estats Units es quedava fora. Just en aquell moment, Hope Solo va decidir canviar-se els guants i, minuts després, Dahlkvist va aconseguir la classificació per Suècia.
El control des del mig del camp amb Samantha Mewis i Lindsey Horan, juntament amb la intensitat en atac d’Alex Morgan, Megan Rapinoe i Heath ha conduit les nord-americanes a avançar-se poc després de l’inici. Un gol psicològic que les sueques, aprofitant la seva fortalesa en defensa, han encaixat bé a mesura que han trobat la comoditat dins del camp. No han donat gaire feina a Naeher, però han aconseguit controlar les envestides de les rivals, tot i encaixar el segon en pròpia porteria.
Malgrat que les flors i les fulles no han portat a Suècia la sort que desitjava, l’orgull de seguir vives a la Copa del Món es celebra en paral·lel a la rebuda de l’estiu. Mentrestant, Estats Units manté el llegat de les llegendes que han contribuït a crear un equip d’èxits i rècords. Un lideratge que va deixar, entre d’altres, Abby Wambach, un nom que desprèn admiració i inspiració entre els seguidors de la selecció. “El lideratge és cuidar-se a un mateix i empoderar als altres perquè també ho facin. Liderar no és un títol que et dona el món, és una ofrena que tu li fas a ell”, va escriure la futbolista, ja inactiva, al seu llibre Wolfpack. Le Havre, en qualitat de bressol del futbol francès, s’alça altiva després d’haver estat l’escenari d’un final de fase de grups imponent.