D’un Barça que pivotava al voltant d’un sol jugador s’està passant a un equip molt coral en el que ve de gust fer allò de l’un per un, ja que hi ha coses a dir de gairebé tothom. Sense Alba, sancionat, s’ha vist un Sergiño Dest fent un dels seus millors partits, tot i jugar a l’esquerra. Al centre de la defensa, en Piqué continua rendint a un nivell altíssim tot i que avui li han clavat, involuntàriament, uns tacs a la galta. En Busquets torna a estar molt fi i no només no està perdent pilotes sinó que n’ha augmentat considerablement la velocitat de circulació. No hi ha qui aturi Adama Traoré que acaba centrant quan sembla que no podrà. Gavi continua guerrejant amb tothom i en treu recuperacions i faltes i, si cal, xuta sense manies. Aubameyang va marcant, que és el que li toca, i quan li deixa el seu lloc a Luuk de Jong, en els darrers minuts, l’holandès té temps de fer el seu golet de cap. Ep! I l’altre davanter neerlandès, Memphis, que també ha sortit cap al final, també s’hi ha apuntat a marcar. I aquests dos gols dels Països Baixos, han arribat de dos serveis de Dembélé, que també ha sortit a mitja segona part.
Dembélé mereix també ser destacat, no només per les dues assistències sinó que seu ha estat el segon gol, un xut a trencar, quan semblava que el més normal seria optar per una centrada. El públic, bipolar i entregat, ha passat de xiular-lo, quan ha entrat, a corejar el seu nom. I també s’ha corejat el de Luuk i el de Pedri. He deixat Pedri per al final, que ha fet un partidàs, difícil d’explicar, ja que en un migcampista els valors a contrastar són més intangibles: ha manat, ha conduït, ha distribuït, no s’ha deixat intimidar per jugadors més corpulents i se’ls ha tret de sobre de la manera i en el moment que ha volgut. Els que no he esmentat, explícitament, començant per Dani Alves, no han desentonat gens amb l’excepció de Ferran Torres, que no acaba de veure porteria, i mira que n’ha tingut, que una novetat d’aquest Barça és que arriben bones pilotes a l’àrea. És dels que ha marxat per deixar el seu lloc a la brutal bateria de davanters que ara hi ha a la banqueta.
Primer gol, minut 36. Córner tret per Alves que Piqué envia de cap al travesser. Aubameyang la retorna a dins amb una mitja xilena no gens fàcil.
Segon gol, minut 72. Dembélé que acabava de sortir engalta un violent xut al pal del porter, quan l’Athlétic anava a més i acabava també de fer canvis ofensius
Tercer gol, minut 89. És el moment de Luuk de Jong que remata de cap una centrada de Dembélé després d’una jugadassa de Pedri, que acaba desplaçant-li la pilota des de molt lluny.
I el quart gol, minut 93, per a Memphis, després de quaranta-cinc dies sense jugar. Remata amb el peu una nova centrada de Dembélé.
Si es consolida aquesta trajectòria, serà la resurrecció més potent de la història, comparable a la que ens explica la Bíblia sobre Llàtzer. Érem uns quants, i el que està escrit, escrit està, que dèiem que prenguéssim paciència que la creació d’un nou equip, d’unes noves pautes i mecànica de joc, tardaria mesos i, ho reconec, hem arribat a dir allò que aquesta era una “temporada de transició”. Feia temps que no em sabia tan poc greu equivocar-me. La prudència diu que cal esperar alguns partits més, però, resultats a part, el que és innegable és que es veu els jugadors còmodes, feliços, endollats i confiats des del minut u que la victòria és el més normal que acabi passant. Al·leluia!