Dins del que cap en un torneig tan compactat en les dates, els dos finalistes, Argentina i França, hi arribaran sense haver necessitat la pròrroga en les semifinals. Els sud-americans van superar Croàcia per 3-0 i els francesos s’han imposat al Marroc per 2-0. Malgrat la claredat dels marcadors, en cap cas no han estat classificacions senzilles. Argentina va inaugurar el marcador de penal, gol de Messi, en una jugada que, sorprenentment, el VAR es va inhibir i que presentava molts dubtes. L’àrbitre va decretar-lo amonestant, a més, el porter croat quan, vist de nou, la topada sembla més motivada per l’atacant “albiceleste”. El segon gol, de Julián Álvarez en jugada personal, va comptar amb un doble rebot que el va afavorir en una acció individual condemnada a perdre’s. Solament el tercer gol, fabricat magistralment per Messi o servint-li la pilota en safata al golejador Álvarez, realment marcava la diferència entre les dues seleccions.
A l’altra semifinal, El Marroc ha rebut un primer gol de Theo Hernàndez en una acció final quan la jugada atacant havia mort. Era clarament un accident, però que ha marcat el matx tirant per terra les declaracions de l’entrenador nord-africa quan preguntava abans del partit que “què li trobàvem d’important a la possessió de la pilota si solament acaba generant un parell d’ocasions” per acabar afirmant sorneguerament que “caldrà canviar el reglament i donar un punt extra a l’equip que tingui el 60% de possessió”. Així, el Marroc s’ha vist forçat a canviar d’estratègia i ser propositiu i, a la meitat de la segona part ha tancat els francesos i no ha assolit l’empat per ben poc. Per contra, les individualitats franceses, amb Mbappé al davant, han portat el segon gol, ja molt avall del partit.
Diumenge, doncs, final d’aquest estrany mundial, de calendari, d’ubicació i de sensacions encontrades, mesclant-se i entrant en contradicció les “tradicions” locals amb les llibertats individuals que tant han costat d’aconseguir, entre França, que repetiria títol en dos mundials consecutius, fet que solament el Brasil ha aconseguit, i una assedegada Argentina que no vol despenjar-se en títols mundialistes i que presenta la darrera ocasió per a Messi de ser campió del món de seleccions. M’agradarà veure amb quina cara tornen a entrenar junts Messi i Mbappé al PSG, segons com haurà anat la final. Dissabte ,amb el partit per al tercer lloc, entre Croàcia i el Marroc, i diumenge amb la final, s’haurà acabat aquest malson, que, malgrat tot (si és que es pot fer tanta abstracció) ha donat moments de bon futbol.