Pep Guardiola ha reivindicat, davant la presència de 600 estudiants, un referèndum d’autodeterminació que aclareixi, d’una vegada per totes, si Catalunya vol ser independent o no. “Democràcia, democràcia i més democràcia”, ha defensat el tècnic català en una conferència integrada dins el Simposi Edgar Allison Peers de la Universitat de Liverpool.
En una conversa sobre cultura, llengua, societat i política, l’entrenador no ha dubtat en respondre a la pregunta de com es podria fer una Espanya i una Catalunya millors. “Això que passa aquí Anglaterra és l’única solució. Votar i acceptar el resultat. No hi ha més solució. La gent de Catalunya està implicada i ho seguirà estant”, ha expressat.
L’entrenador del Manchester City, amb el llaç groc a la solapa, ha tornat a criticar l’empresonament i exili dels polítics i activistes catalans per l’organització del referènudm de l’1 d’octubre. “El president de Catalunya és a l’exili i la segona persona més important, Carme Forcadell, també. Deu polítics són a l’exili, poden circular per Europa però no poden tornar a Espanya”, ha dit.
I ha aprofundit: “No és estar d’acord o no amb la independència. Polítics són a l’exili i d’altres, inclús actors socials, són a la presó. No és només la independència. Demanem que ens deixin votar, que ens deixin decidir què ha de ser Catalunya”.I ha volgut posar dos exemples clarificadors per als estudiants: “Imaginin Alex Salmond a la presó, que el Parlament es dissolgui i que es destitueixin polítics. No és una situació comú. Podeu estar d’acord amb el Brèxit o no, però heu pogut votar.”
Aquestes han estat la resta de reflexions de Guardiola:
L’1 d’octubre
“Era a Manchester veient-ho per internet. La gent volia expressar-se. Els programes dels partits que van guanyar les eleccions ja duien el referèndum, no va ser cap sorpresa d’un dia. La gent té el poder i els polítics van seguir les instruccions. És un moviment pacífic, no violent, que demana expressar-se. Si la gent demana això s’ha de respectar.”
Espanya amb el conflicte
“Espanya és multicultural. Té el català, el basc o el gallec. És molt rica. Però no sabem si volem ser independents! L’Estat no accepta com de rics som.”
L’esport i la cultura
“L’esport és una arma increïble per a la cultura. Crec que un equip de futbol, i els vestidors, són una petita comunitat de societats. Crec que la gent abans anava a l’estadi per escapar d’alguna cosa. I ara veiem la realitat de la societat. L’esport t’ajuda a ser millor.”
Sentiment català
“Sóc català. I què vol dir? Segurament res. Fa 47 anys els meus pares van tenir sexe i nou mesos després vaig néixer. Però he nascut allà i les primeres paraules van ser el català. Ei, però també estimo l’espanyol, com l’alemany i l’anglès.”
El castellà a Catalunya
“Hi ha gent que diu que la gent a Catalunya no parla espanyol. És fals!”
Ambaixador de Catalunya
“No he fet res per ser ambaixador de Catalunya. Faig la meva feina el millor possible. Si hagués perdut molt seria un mal ambaixador. Com deia Vázquez Montalbán, el Barça és l’exèrcit desarmat de Catalunya. Amb Franco no es podia parlar català, però al Camp Nou la gent hi anava i el parlava. El Barça és el millor ambaixador de la nostra llengua.”
El rol del Barça amb Catalunya
“Que el Barça jugui o no a la lliga espanyola és el menys important. El referèndum ha de decidir si la gent vol viure millor o no.”
“El Barça té un rol important. En el passat ja el va tenir. Si ets a la directiva, és difícil gestionar els poders i les situacions. Però sí, és important pel nostre país i la nostra llengua.”
El llaç groc
“Sóc una figura pública, però sóc ciutadà. Abans de manager o jugador ja ho era. Intento educar els meus fills abans que guanyar la Premier League. La democràcia no és votar cada quatre anys, no és suficient. S’ha de tenir en consideració, ha de ser present en el dia a dia. Els governs han d’estar control·lats, també pels mitjans, encara que no sé si creue-me’ls.”
“Hi ha molts llaços, formen part de la humanitat. Hi són per reclamar justícia o el dret a la vida. El 80% de la gent a Catalunya no vol que els polítics estiguin a la presó. I l’esport ajuda a millorar la societat. Un exemple: Guud Hiddink, fa anys, va parar un partit a València perquè hi havia una esvàstica a la graderia. Va demanar que la treguessin. Som figures públiques i hem de defensar la democràcia.”
Presó i exili injustos?
“Si el president de Catalunya, Carles Puigdemont, és a l’exili i Espanya en demana l’extradició i Alemanya diu que no, doncs endavant. Clara Ponsatí és a Escòcia i treballa a la Universitat. Pot fer la seva feina sense problema. No sé si Europa fa res pels drets humans. No sóc advocat i no en puc parlar, no conec les lleis. Sóc un ciutadà curiós per saber com acabarà, espero que bé. Fa uns dies vaig ser a la presó per veure els presoners i no em puc imaginar com d’injust és que duguin més d’un any tancats per deixar expressar la gent.”
Què troba a faltar de Catalunya?
“Especialment el menjar. Però també el temps. Què passa en aquest país amb el temps?”
El català a les universitats del Regne Unit
“Felicitats, perquè és una llengua poc parlada. A Espanya, la gent no té opció d’aprendre català a l’escola. Som un país petit i no tothom parla català. S’ha d’invertir en cultura, pels cantants, pels escriptors…el català és una llengua fantàstica. Aneu a Catalunya! És un lloc increïble.”
La selecció espanyola
“L’esport només pot ajudar. Quan Espanya juga, vull que guanyi, perquè hi tinc amics i perquè hi tinc una gran connexió. Els desitjo el millor i que guanyin quan juguen contra qualsevol altre país.”
La lectura i Miquel Martí i Pol
“M’encanta llegir, però no puc. M’hi poso, però ja penso en el Liverpool i Jürgen Klopp. No tinc temps i no puc centrar-m’hi. Miquel Martí i Pol és cultura i quan llegeixes poesia et sents millor. És part de la nostra cultura. I la cultura et fa ser millor persona.”
Premsa a Espanya i Anglaterra
“Aquí és molt més bonica. És fantàstica, m’encanta. És millor, de veritat. Especialment a Barcelona els mitjans són durs. Però sempre és igual a tot arreu, si guanyes ets un geni i, si perds, un desastre. A Madrid i Barcelona hi ha molt periodisme esportiu, programes que comencen a les 12 de la nit i parlen de futbol, de jugadors que van aquí o allà. A Alemanya es parla de futbol, però la gent va al teatre i al cinema. Allà només es parla de futbol.”
Els refugiats
“Ara hi ha gent que mor al mediterrani i els governs no fan res. Escapen del seu país, de Síria, perquè no tenen solució. I els grans governs no ajuden i la gent està morint. La gent els va a salvar i els governs no volen que això passi. És humanitat! La cultura és democràcia.”
Tenir èxit a la vida
“No hi ha secrets. La vida l’ha de viure cadascú. No és un llibre, ni hi ha una metodologia. Només us puc dir que poseu passió en allò que feu. Tot ve d’aquí. Si us agrada el què feu, tindreu èxit i sereu feliços. No s’ha de ser presumptuós, ni demostrar que ho saps tot. És un procés, has de provar de fer les màximes coses possibles. Aleshores trobaràs allò que t’apassiona. No feu cas als pares o als professors quan us diguin a què us heu de dedicar. Ho descobrireu fent coses.”