Pot estar molt bé aprendre d’aquest Reial Madrid-Manchester City. Les dues idees futbolístiques que s’enfrontaven eren les que sabíem i imaginàvem: el City controlant el joc i la possessió i el Madrid llançant perilloses fuetades. Desgast intens durant la primera part i final del primer període sense gols. Ara bé, el control del City feia sensació de perill, i el joc a la contra del Madrid, no cal dir.
I a la segona part, just quan l’equip de Guardiola hi posava una marxa més i disposava de molt bones ocasions, en el minut 60, arriba el gol blanc en una contra molt ben executada, culminada per Isco, resultat d’aprofitar un mínim error defensiu, que propicia un rebot favorable per a Vinicius. Aleshores hi ha uns inevitables minuts de desencís anglès en què el Madrid flirteja amb el segon gol. No obstant la maquinària molt ben engreixada del City torna a activar-se i, possiblement també en una actitud inevitable, el Madrid contemporitza i alenteix els seus esforços. I això té càstig: Gabriel Jesus remata una centrada precisa de De Bruyne després de donar la volta sobre si mateix dins de l’àrea. És el minut 78.
I en els darrers minuts, fins i tot podria arribar la golejada anglesa: en el minut 83 cau un penal de Carvajal a Sterling, que no es discuteix i que De Bruyne transforma, i en un altre atac, Sergio Ramos ha de fer una falta que li costa la vermella i també perdre’s la tornada.
O sigui, el control sense efectivitat no va gaire enlloc. I les rauxes, per més perilloses que siguin, sense el cap fred quan el vent bufa a favor, tampoc. No es pot guanyar només amb control ni tampoc confiant en moments de rauxa.
Resumint: El de Santpedor sap que o guanya aquesta Champions amb el City o se’n quedarà sense, per la sanció de dos anys de la UEFA, ho té clar. Guardiola strikes again!