A l’esport no tot ha de ser honor i glòria als guanyadors. El ciclista francès Raymond Poulidor va assolir aquest reconeixement, com a llegenda esportiva, per ser un contrincant noble que, malgrat perdre (qui diu que quedar segon o tercer és “perdre”?) ho feia amb el cap ben alt, mantenint la competició fins al darrer moment i sense abaixar els braços.
A la dècada dels 60, Poulidor va finalitzar segon en el Tour de França en tres ocasions i tercer en quatre edicions més. Ara ens ha deixat als 83 anys.
A França ha estat una enorme figura popular lligant el seu nom a qui molt sovint el va vèncer, el també llegendari (i guanyador de cinc Tours) Jacques Anquetil, en una rivalitat de més d’una dècada. Quan Anquetil es va retirar, va aparèixer Eddy Merckx i “Poupou”, com se’l coneixia popularment, va seguir acabant segon, ara darrera el mite belga.
Al Tour 1968, sense Anquetil ja retirat i encara sense la irrupció de Merckx, semblava que Poulidor per fi assoliria la victòria però, en mig d’una escapada decisiva, un motorista de la caravana el va fer caure i va haver d’abandonar.
Amb els anys, i demostrant la seva bonhomia que l’ha fet ser reconegut popularment, va assegurar: “Vaig tenir mala sort, però la bicicleta em va donar més del que em va prendre”.