La tímida xiulada de Cornellà-El Prat quan l’àrbitre ha assenyalat el final denota que l’afició blanc-i-blava ja no té ganes ni d’enfadar-se amb el seu equip, que, des de fa setmanes, viu instal·lat en la mediocritat. L’Espanyol ja no és aquell conjunt que enamorava a principis de curs i, havent-se disputat tres quarts de la competició, ja no té cap mena d’excusa. Rubi deia ahir que volia mirar cap amunt i no pas cap a baix, cap al descens, però ho haurà de fer. Almenys, durant uns quants dies més, perquè els pericos avui no han imposat el seu futbol enfront d’un Getafe de pedra ni han aprofitat l’oportunitat que se’ls hi ha presentat en l’únic descuit que han tingut els de Bordalás, que ha acabat en gol de Borja Iglesias. Amb ben poc, els madrilenys ho han arreglat. La diana del Panda i d’Ángel han estat les úniques accions a destacar en un duel soporífer. Per molt que s’entesti a negar-ho el seu entrenador, l’Espanyol fa temps que és un equip vulgar: proposa futbol a comptagotes i no treu bons resultats. La gent ja no s’ho passa bé al RCDE Stadium.
Un partit de rosegar sorra
Rubi no podrà dir que no s’esperava un partit així. El Getafe és l’equip revelació de la temporada per mèrits propis. El seu entrenador ha construït un bloc inalterable amb un conjunt de soldats, de futbolistes allunyats del focus mediàtic que han après a defensar-se com ningú i que, agradi més o menys com juguen, executen el seu pla futbolístic gairebé a la perfecció. És per això que són quarts a la classificació. L’Espanyol, amb un estil diametralment oposat al de Bordalás, fou l’equip revelació del començament de curs. Per mèrits propis, ja no ho és. Avui, enfront del pragmatisme del Getafe i constret per la necessitat de sumar de tres en tres i foragitar les pors al descens, li tocava recuperar l’essència del principi i sobreposar-se al context amb futbol, però no ho ha sabut fer en cap moment.
Els de Rubi s’han encomanat del ritme pesat del Getafe, un equip que no té per costum traçar massa passades a l’hora de construir i que viu de les segones jugades i els contracops. Els poc més de 16.000 espectadors que s’han reunit a Cornellà-El Prat s’han fet un fart de mirar cap amunt per veure pilotades d’un cantó cap a l’altre i xocs en les altures entre futbolistes de tots dos equips.
Voler i no poder
Però amb la clarividència de Melendo i els desmarcatges de ruptura de Wu Lei, la seva especialitat, els pericos han començat a trobar-se pel mig i decantar el camp. Per descomptat, la pilota era per als blanc-i-blaus, quelcom que contra els de Bordalás significa ben poc. Tan poc, que durant la primera part l’Espanyol, més proactiu que les darreres dues jornades -tampoc era massa complicat-, només ha exigit un cop Soria, que li ha aturat un mà a mà a Wu Lei. El Getafe, que s’ha trobat un rival força més ferm en defensa que al partit d’anada, ha volgut que no passessin massa coses i no han passat. Que un dels dos equips hagués fet un gol hauria estat una casualitat.
I així, gairebé per casualitat, en la primera desatenció del Getafe en tot l’enfrontament, l’Espanyol s’ha avançat quan tot just començava la represa. Darder s’ha desempallegat de la pressió dels atacants rivals amb una passada a Rosales que, sense gaire criteri, l’ha posat a l’àrea. El porter Soria s’ha quedat a mitja sortida i Hernán, amb més fe que ningú, ha rematat amb el cap la pilota, que Borja ha introduït a la xarxa quan ja era gol. La intervenció del Panda li podria haver costat un disgust als blanc-i-blaus perquè el 7 perico no estava en fora de joc de miracle. És per això que l’àrbitre s’ha esperat un parell de minuts abans de confirmar l’1-0 de Borja Iglesias, prèviament revisat pel VAR. Sense futbol, l’Espanyol havia fet el més difícil: tombar el mur de Bordalás.
L’Espanyol no sap gestionar l’avantatge
Defensar-se amb la pilota, això és el que demanava el partit. L’Espanyol no ho ha sabut fer i l’impuls del Getafe, amb més cor que futbol, ha tancat al seu camp el conjunt de Rubi, que ha acabat rebent l’empat a un quart d’hora del final. Una mala decisió en la sortida ha provocat que els de Bordalás fessin arribar la bola amb comoditat a Ángel, que, amb molta sang freda, ha afusellat un Diego López venut. Ni Naldo ni Hermoso, impecables fins llavors, han pogut evitar l’1-1.
Tornar a començar sense Melendo, substituït minuts abans per Granero. Tot plegat amb un Getafe reforçat anímicament després d’igualar el duel. Rubi també ha fet entrar Sergio García per Hernán Pérez i Puado en el lloc de Marc Roca per mirar de sacsejar la previsibilitat imperant durant tot l’enfrontament. No ho han aconseguit i, més enllà de dues arribades a les acaballes, el darrer tram ha estat una prolongació de l’avorriment predominant durant els 90 minuts. Els de Bordalás sí que han après la lliçó i han sobreviscut a les escomeses finals dels jugadors pericos, que ho han intentat més per l’exigència del seu públic que no pas per ganes de guanyar. Un punt i gràcies per a un Espanyol que no s’espolsa el fantasma del descens i que sobreviu des de fa temps en la intranscendència i l’autocomplaença.