Jordi Merino i Urbano presideix la Federacio d’Entitats Excursionistes de Catalunya des de l’any 2011. Des de fa vuit anys, l’egarenc conviu amb el creixement permanent, gràcies a la mediatització d’especialistes com Kilian Jornet o Núria Picas, de l’esport de muntanya. En paral·lel, aquest augment en les activitats amateurs de muntanya també ha provocat un increment dels rescats, majoritàriament causats per la manca d’experiència i preparació de les víctimes.
En una entrevista amb La República Esportiva, Merino analitza aquesta massificació i reclama als esportistes amateurs consciència i formació abans d’afrontar reptes de muntanya, sobretot ara que la neu arriba al Pirineu català.
Han notat una certa massificació de la muntanya catalana en els darrers anys?
Sens dubte. Les dades de l’observatori de l’esport diuen que un milió de persones surten a fer activitat al medi natural. Les entitats excursionistes tenim uns 80.000 afiliats. D’aquests, 47.000 estan federats. Imagina’t al recorregut que tenim per arribar a la resta de gent. Però què passa aquí. Que l’esport de muntanya és bastant econòmic. Si vols sortir a caminar només necessites unes sabatilles i roba normal. Si ho vols fer de manera més tècnica, avui dia també hi ha preus raonables per equipament. Aleshores molta gent surt sense coneixements i sense previsió meteorològica.
D’això qui en té la culpa?
En positiu, personatges nostres com en Kilian Jornet o la Núria Picas han fet que la muntanya sigui més popular. I els ho hem d’agrair. Però alguns programes de televisió han venut la sensació que anar a la muntanya és fàcil. I no ho és. Qualsevol lloc té un risc inherent. Sempre ho diem, el risc zero no existeix a la muntanya. Falta molta formació i educació. Abans ningú s’imaginava que els policies podrien anar a fer educació viària a les escoles i ara hauríem de començar a fer conscienciació mediambiental i de muntanya.
Es pot sortir a la muntanya sense cap tipus de coneixement?
La formació és fonamental. Quan vas a jugar a golf hi ha un professor de pitch & putt que t’ensenya a jugar. I si no ho fas no pots entrar. En el nostre cas, la muntanya no té portes, és oberta. Intentem fer molta feina amb cursos, però el model ha canviat. Ara la gent queda per Whatsapp i se’n va a escalar sense mirar el temps ni la ruta. Hem de ser previsors. Moltes de les rutes que hi ha en aplicacions no estan verificades. Hi ha molts factors i avui ja és molt fàcil trucar al 112. Abans, era complicadíssim, perquè algú havia de baixar de la muntanya i anar a buscar un telèfon. L’internet ens ha facilitat molta feina, però també ha creat una sensació de falsa seguretat. Si posem exemples dels rescats que es fan…
Les xifres dels rescats s’han incrementat?
Aquest any ha baixat, perquè l’any passat hi va haver molt mal temps i neu. Però en general, sí que s’han incrementat. Això va per èpoques, si ara comença a nevar fort i la gent surt a fer activitat, hi haurà molts rescats. El tema bàsic, on hem de centrar l’argument que volem que arribi a la gent, és que s’ha de sortir a la muntanya ben format i equipat amb les eines que es necessiten. Poc a poc provem de treure eines per facilitar la conscienciació de la gent. És important que la gent es posi el casc quan fa escalada o barrancs, que si surts a la muntanya diguis on vas i duguis a la motxilla tot el necessari, inclòs un mapa. Perquè ara la gent surt sense mapa!
Aplicacions com el Wikiloc han causat això?
No necessàriament. Hi ha rutes que estan perfectament marcades al Wikiloc.
Ens referim a aquesta falsa seguretat de la qual parlava.
Sí, exacte. Penses que vas amb això i et guiaràs. I resulta que se’t pot acabar la bateria del mòbil, el GPS pot desaparèixer, et pot caure i trencar-se. Hi ha camins que es perden. Molta gent no sap que entre vuit i deu graus sota zero moltes bateries deixen de funcionar. La gent es compra un GPS d’última generació, se li acaba la bateria, li dones una brúixola i no se sap orientar. És bàsic saber-se orientar amb un mapa i una brúixola. Aleshores què passa, que truquen al 112 perquè els vagi a buscar. És un tema de cultura de muntanya, s’ha d’anar amb seny. No vas a córrer per la platja, potser estàs pujant un 3.000 i se’t pot girar mal temps en qualsevol moment.
Tornem a la massificació de la muntanya. S’ha notat més en casos amateurs o en l’aparició de nous esportistes de competició?
Clarament en casos amateurs. Del total de federats que tenim, potser hi ha un 8 o un 10% que són de competició. La resta són amateurs. Les curses de muntanya han crescut molt per gent que ha vingut de l’atletisme, però al final no són professionals. S’ha notat molt en la inscripció de nois en centres de tecnificació. Abans se n’apuntaven vint i n’entraven deu i ara se n’apunten més de cinquanta. I això és pels referents que tenen.
La influència de Kilian Jornet, Núria Picas o Ferran Latorre ha estat positiva o negativa per la muntanya catalana?
Sempre és positiu. I depèn del perfil. Kilian Jornet no pensa en res perquè té uns dots especials, Núria Picas és més coherent i Ferran Latorre, quan fa les seves xerrades, parla molt del tema seguretat. Tots tres han fet molt per la muntanya. Alguns dels esports s’han donat a conèixer gràcies a ells. Ara bé, potser haguéssim hagut de lligar-ho tot amb temes de seguretat i consells. I no vull dir marques, però et compres roba barata i de poca qualitat i et penses que vas totalment equipat. Jo m’he trobat gent a la muntanya que porta grampons i no sap ni com posar-los. La gent ha de ser conscient de l’activitat que vol fer.
Pel tema dels rescats. N’hi ha hagut algun de surrealista en els darrers anys. Se n’han trobat molts?
Sabeu quines són les trucades més genèriques? En temporada de bolets, cap a les dues o quarts de tres, gent que s’ha perdut i havia quedat per dinar. I resulta que estava a 200 metres del restaurant. El 112 també té trucades importants, però la majoria són inversemblants. O també falsos rescats, que evidentment es multen.
Se’n multen molts?
Més aviat pocs. El de la parella de Malniu, que va ser molt mediàtic, finalment no els cobraran res. Dins la normativa hi ha tres motius per multar: no fer cas d’una senyalització, no dur el material adequat per l’activitat que realitzes i un fals avís. Si no n’incompleixes cap, no et poden multar. Si estàs cansat, per exemple, és un fals avís, perquè no has patit cap accident. I pel què fa el material, és molt relatiu. No està establert quin és. El cas de Malniu, anaven molt equipats perquè van sobreviure a temperatures extremes, no hi havia cap senyalització que prohibís res i realment estaven perduts. Per a molts, era una negligència gran perquè van sortir amb boira i sense conèixer el recorregut, però no van incomplir la normativa.
I algun cas curiós?
Un home que va trucar als bombers perquè li va caure un porc al canal i va dir que era el seu fill, perquè si dius que t’ha caigut un porc no venen.