La petita revolució a l’alineació inicial blaugrana amb Koundé i Marcos Alonso de centrals, Frenkie de Jong en el lloc d’en Busquets i al davant amb els que surten quan van mal dades, Ferran Torres i Ansu, ha sigut profitosa. Hi ha la discussió sobre si els veterans, que ho tenen tot guanyat, han de deixar espai als joves, alguns de molt joves, que tenen fam de victòries i de títols. Quan a les acaballes del matx han sortit Busquets i Piqué de la banqueta, hi ha hagut divisió d’opinions, acabant imposant-se, però, els que els reconeixen tota la seva trajectòria i passen per alt les darreres errades o conflictes extraesportius.
Això a part, aquest renovat Barça ha començat ansiós, com en els darrers partits amb mals resultats, però s’ha anat asserenant i s’ha imposat l’ordre i paciència davant d’un equip, el groguet, que és dels que deixa jugar, ja que a ells també els agrada jugar bé i bonic. Es veia, doncs, un partit agradable quan, en el minut 31, Lewandowski volta sobre si mateix, havent-se autoofert un control orientat amb l’esperó, per trobar-se sol i, de cara a porteria, afusellar Rulli.
Sense donar temps que l’eufòria baixés, tres minuts més tard, el polonès hi torna. Els superjoves Pedri, en el toc en recuperar la pilota i Gavi, amb la força i resistint una flagrant agafada de samarreta, aconsegueixen fer arribar la bimba al davanter que té temps de decidir on la posa amb un xut més de precisió que no de força. Rulli la toca amb els dits, però abans de sortir al camp s’hauria tallat les ungles i li han faltat uns mil·límetres.
Ansu Fati, ha estat incisiu en el seu retorn a la titularitat i en la boja primera part ha rematat set vegades, la més estranya de les quals ha estat el 3-0. Ferran es troba en opció per xutar, però, a darrera hora prefereix passar-la a Ansu que remata al pal. És el món a l’inrevés que el davanter, amb la velocitat que porta, sí que entra a la porteria, però té un ull al clatell per recollir-la de cullera, una mica “a lo Romario”, per invertir les posicions: fer entrar la pilota a dins de la porteria i ell sortir-ne.
La segona part ha tingut molta menys història amb canvis en els dos equips ja pensant en la propera jornada en diumenge. En Xavi ha demostrat que “el plantillón” que va dir que tenia és per fer-lo jugar i no tant per confeccionar un onze intocable que els nens s’aprenguin de memòria. Està molt bé que vagi jugant tothom i tothom sàpiga, Lewandowsky a part, que té el lloc assegurat. Seguim amb el ciri encès a la Mare de Déu de Plzen.