Dimarts, 22 Octubre 2019

La constatació de l’horror

El Girona ha certificat matemàticament el descens a Mendizorrotza després d'una temporada en què ningú ha estat capaç de posar remei als temors que han rondat per Montilivi des de principis de 2019

|

Stephen King considera que les obres pertanyents al gènere de l’horror poden funcionar en tres nivells: els dos primers són l’horror, que causa sensacions físiques, i el terror, relacionat amb les idees i les especulacions que es fan sense tenir res concret per estar atemorit. L’escriptor nord-americà els anomena, respectivament, gross-out i dance level. El tercer nivell és la repulsió, el nivell més baix del gènere segons ell, en el qual hi ha massa sang i trossos de cossos humans. La temporada del Girona s’ha mogut bàsicament en el terror.

Les misèries de l’equip d’Eusebio Sacristán es van anar disimulant gràcies a gestes formoses com l’empat al Camp Nou, l’eliminació de l’Atlètic de Madrid a la Copa del Rei i la victòria al Santiago Bernabéu, als bons registres fora de casa que es van aconseguir abans d’arribar a l’últim tram de la temporada i a l’excel·lent eficàcia golejadora de Christian Stuani. El Girona pendolava per la zona mitjana de la classificació malgrat ser incapaç de sumar de tres en tres allà on un equip modest assoleix el seus objectius: a casa. El descens a vegades estava a set punts de distància i d’altres a quatre. Però mai es mencionava. En canvi, el concepte Europa, situat a la mateixa distància que el drama, apareixia després de cada alegria.

Publicitat    

Això era allò que desvetllava la superfície, però les inseguretats en el sistema de joc -es va apostar per un futbol de possessió amb el fitxatge d’Eusebio sense tenir els jugadors adequats per portar-lo a terme i el val·lisoletà va haver de moldejar la seva proposta de forma improvitzada- i la impossibilitat de capgirar la dinàmica negativa a Montilivi mostraven que els cervells de la familia gironina posseïen un temor a l’interior. I aquest va esclatar, sense opcions de seguir dissimulant, quan el Girona va perdre per 0 a 2 davant el cuer, l’Osca, el 9 de febrer. Va ser la quarta derrota consecutiva i el desè partit sense guanyar. Del terror es va passar a l’horror i van aparèixer els tremolors de cames. Aquella nit freda, als passadissos de Montilivi molts es van preguntar què passaria amb el seu futur si l’equip baixava a la Segona Divisió.

La sort -o la mala sort analitzat a posteriori-, va ser que el següent enfrontament va portar l’històric triomf al feu del Reial Madrid i molts mals es van oblidar. Però no tardarien en retornar. Del 29 de març al 28 d’abril, quan es vèncer el Sevilla per 1 a 0 i es va trencar la ratxa de sis mesos sense sumar els tres punts a casa, el Girona va perdre els sis partits que va disputar. L’alegria davant els andalusos va ser un simple oasi abans de tres derrotes més. La penúltima d’elles, la definitiva davant el Llevant la setmana passada. Aleshores, va aparèixer el nivell més baix del gènere de l’horror segons Stephen King: l’excés de sang i els trossos de cossos humans. Les llàgrimes dels jugadors a la gespa i les d’Eusebio a la roda de premsa van ser-ne la imatge gràfica.

La derrota d’aquesta nit davant l’Alabès només serveix per arrodonir la segona gran ratxa negativa de la temporada blanc-i-vermella: una sola victòria i nou derrotes en els últims 10 enfrontaments de Lliga. I per certificar el descens matemàtic. Horror.

Publicitat

Seguiu-nos a:

Segueix-nos a

2,822M'agradaAgradda
2,310SeguidorsSeguir

Més llegits