Dijous, 9 desembre 2021

La final que explicarem als néts

River Plate i Boca Juniors jugaran al Santiago Bernabéu el partit més important de les seves històries

|

Tot el succeït fins ara a la final de la Copa Libertadores, ens agradi o no, també és futbol. La passió desmesurada que envolta aquest esport -especialment des dels anys 70, quan van aparèixer els hooligans- posada en el partit més important de la història del futbol de clubs llatinoamericà. I avui és el dia programat perquè, per fi, es disputi el de tornada entre River Plate i Boca Juniors. Quan passin dècades explicarem als nostres néts aquesta final, que va començar amb un diluvi que va comportar l’aplaçament de l’enfrontament de l’anada el 10 de novembre, de la mateixa manera que els nostres avis ens han relatat el Maracanazo: amb la nostàlgia d’haver viscut la Història.

Segons va explicar ahir a El País el president de la Conmebol, Alejandro Domínguez, la vergonya èpica que ha tingut lloc ha servit per despertar una competició que havia perdut interés. Raó no li falta, però és la constatació que aquesta final no canviarà els privilegis de les barres braves en el futbol argentí. La gran majoria dels aficionats europeus del futbol seria incapaç de mencionar els últims dos campions de la Copa Libertadores, ni contra qui van disputar Boca i River les semifinals de l’edició d’enguany, ni tan sols dir el nom de cinc jugadors de cada equip, però sí que sabrien explicar amb precisió el què ha passat durant els últims 29 dies.

La nit més important dels clubs que va veure nèixer se celebrarà ben lluny d’ella. De fet, a La Boca no serà ni fosc quan l’àrbitre, l’uruguaià Andrés Cunha, doni inici a un esdeveniment que abraça des de les esferes més altes de la societat fins les més baixes. “La Boca es la ultrarrealidad. La realidad elevada a la máxima potencia. La realidad a flor de piel, donde las terminaciones nerviosas te hacen sentir la vida latiendo. La realidad sin parada de metro, fuera del mapa subterráneo e hipodérmico de la ciudad. El patio trasero, no techado, sin luz ni agua. La salida de aguas fecales. La cárcel. Lo digna y miserablemente auténtico. Una estancia antiutópica”, relata l’escriptor català Jorge Carrión a La piel de La Boca. Només cal comparar les imatges del banderazo d’ahir de Boca amb les de l’últim entrenament abans del frustrat partit al Monumental per comprovar que algú ja ha perdut aquesta final. I d’altres, els de dalt, l’han guanyat.

Pel que fa a la pilota, als 22 jugadors i als dos entrenadors, el partit decisiu amb aires d’El Procès de Franz Kafka ha permès que un dels pals de paller de Boca, Pabón, pugui saltar avui al Santiago Bernabéu quan estava descartat per jugar al Monumental després de trencar-se a La Bombonera. Així, segons el diari argentí Olé, l’onze titular escollit per Guillermo Barros Schelotto estarà format per Andrada -no va poder disputar l’anada-; Buffarini, Izquierdoz, Magallán, Olaza; Nández, Barrios, Pérez, Pabón; Ábila i Benedetto -aquest lloc també el podrien ocupar Zárate i Villa-. River, dirigit per Marcelo Gallardo, sortirà amb Armani; Montiel, Martínez Quarta -o Nacho Fernández-, Maidana, Pinola, Casco; E. Palacios, E. Pérez, Ponzio, G. Martínez; Pratto.

Tots ells saltaran al Santiago Bernabéu conscients que la seva vida, per bé o per malament, mai més serà igual una vegada Cunha assenyali el final del partit.

 

Publicitat

Segueix-nos a

2,793M'agradaAgradda
2,332SeguidorsSeguir

Opinió