El desencert en atac ha condemnat el Girona a veure com les possibilitats de superar eliminatòria s’amagaven ben aviat a l’esquena d’una muntanya pirenaica. En el partit d’anada al Santiago Bernabéu, els dos equips ja van desmentir a Manuel Vázquez Montalbán, qui un dia va escriure que “la Copa del Rei s’ha convertit en un torneig preestiuenc entre equips superadors del seu propi cansament i fàstig […] abans era un torneig golejador, de joc obert, una espècie de ruleta russa esportiva en la quals els equips s’ho jugaven tot cada quinze dies a dos tirs, un d’ells amb bala”.
I aquesta nit a Montilivi els dos conjunts han tornat a demostrar que la Copa del Rei, a vegades, encara és així. Però la contundència del Reial Madrid ha prohibit qualsevol intent d’èpica inspirada en Mestalla, el Camp Nou o el Benito Villamarín. Quan el Girona ha trobat l’encert de cara a porteria en el minut 71 mitjançant Pedro Porro, Benzema ja estava a la banqueta descansant després d’haver fet dos gols en el primer temps.
El futur ja ha avisat des del minut 2, quan Àlex Granell ha estrellat una falta lateral a la creueta dreta de la porteria de Keylor Navas. El rebot ha acabat a la frontal de l’àrea, on Paik Seung-Ho s’ha trobat una d’aquelles pilotes que la vida et regala només tres vegades a la vida. Però el seu xut s’ha topat amb la muralla defensiva blanca. Li’n queden dos. L’afició local, gens cansada d’estar experimentant el seu tercer partit enfront un gegant en set dies, s’ha aixecat dels seients per convertir el fred hivern gironí en un estiu caribeny. I ha cridat “independència” en el minut 4.
El Reial Madrid no ha tardat en despertar. Benzema, com si encara no hagués acabat de jugar el partit del RCDE Stadium, i Vinicius Jr. han començat a amenaçar amb el seu verí assassí de serp Taipán. El francès hagués pogut adelantar els blancs en el minut 8 i en el 15, però primer Gorka Iraizoz i després Bernardo, ho han evitat. Mentrestant, el Girona ha viscut de contratacs il·lusionants que la inseguretat del Choco Lozano no ha permés finalitzar satisfactòriament. Qui no està tenint cap problema d’autoestima futbolística en aquest tram de temporada és Benzema, el qual ha complert les amenaces en el 26 en forma de 0 a 1.
El gol no ha estat un clatellot pels locals, com si ja donessin per fet que per remuntar l’eliminatòria n’haurien de fer, com a mínim, tres. De fet, amb el 0 a 1 al marcador s’han vist els millors minuts del Girona, i tant Àlex Granell com Stuani han tingut l’empat a les seves botes, però Keylor Navas s’ha entossudit en demostrar que, com el Barça, el Madrid també té un porter suplent que podria ser titular en qualsevol altre equip. La il·lusió de la remuntada s’ha esfumat definitivament quan Benzema, amb una rosca perfecte, ha fet el segon en el 43.
La part de la ment juganera d’Eusebio Sacristán s’ha discutit amb l’altra, la lecorbusiana, a l’hora d’escollir les peces de la seva arma inicial, avalada per Stuani a la davantera, però també amb efectius inhabituals com Marc Muniesa i el prometedor Paik. Portu s’ha quedat a la banqueta. Aquest Girona s’ha trobat un Reial Madrid que durant l’escalfament ha conegut L’Empordà de Sopa de Cabra -poc habitual abans de partits al Camp Nou i al RCDE Stadium- mentre saludava els centenars d’aficionats madridistes repartits per les grades de Montilivi.
Però aquest és un Reial Madrid aferrat a la Copa del Rei davant la previsió d’una possible debacle europea i la constatació d’una possibilitat de lliga ja observada amb prismàtics. Amb Sergio Ramos com a capità -desmentint les notícies que a la prèvia donaven per fet que no aniria convocat-, Toni Kross als comandaments i Benzema en punta d’atac, acompanyat de la màgia juvenil de Vicinius Jr, Solari ha demostrat sentir desgana per l’atzar. De les peces bàsiques, només Modric no ha viatjat fins a Girona.
Tant Eusebio com Solari han donat per finalitzada l’eliminatòria en el minut 52 en substituïr els seus dos referents en atac: Stuani i Benzema. I, a partir d’aleshores, l’ambient a Montilivi ha anat retornant progressivament al fred gironí habitual d’una nit que enllaça gener i febrer, mentre Lucas Vázquez errava una ocasió de gol de primer de futbolista i les ràdios estatals començaven a explicar els enfrontaments que rodejaran l’eliminatòria de semifinals del Reial Madrid. Pedro Porro i Marcos Llorente han aprofitat els minuts de les escombraries per ser protagonistes en forma de gol.